Enviat per: sodepau | 6 Març, 2012

Entre dos focs: la vella història del poble kurd

per Blanca Camps-Febrer i Albert Folch

No és un bon moment en la història per les llibertats del poble kurd. L’atenció dels mitjans de comunicació se centra ara en la repressió del règim sirià contra la seva població. Però sovint s’oblida que un 10% d’aquesta població no és àrab sinó kurda i que molts d’ells també estan lluitant per les llibertats. A l’altra banda de la frontera, uns 15 milions de kurds viuen a Turquia un altre tipus de repressió que ha fet desaparèixer moltes esperances de canvi i democratització del país.

Amb la perspectiva que ofereix el temps transcorregut des de les eleccions municipals celebrades a Turquia l’abril del 2009, cada cop es fa més evident que el govern de l’AKP, Adalet ve Kalkinma Partisi (Partit de la Justícia i el Desenvolupament),  no va pair gens bé la derrota soferta en aquelles eleccions en les províncies del Kurdistan Nord. L’actual govern esperava ampliar la seva base electoral al sud-est del país i convertir-se així en el partit hegemònic a tota la República de Turquia.

En aquelles eleccions el govern turc s’havia fixat l’objectiu que fossin uns comicis transparents i que es duguessin a terme en un ambient pacífic. Tot això acompanyat d’un seguit de promeses de desenvolupament al sud-est del país i de gestos cap a la població kurda, entre els quals la inauguració d’un canal en llengua kurda a la televisió pública de Turquia, tot i que amb uns continguts molt tutelats i controlats, però que al cap i a la fi es podia considerar com un avanç.

L’abril del 2009 l’aleshores Partit de la Societat Democràtica (DTP, Demokratik Toplum Partisi), va doblar el nombre d’alcaldes del partit pro kurd respecte les municipals del 2004, passant de50 a100. La resposta no es va fer esperar. Molts dels càrrecs electes amb prou feines van tenir temps de prendre possessió del càrrec. Setmanes després de la convocatòria electoral centenars d’alcaldes, regidors i membres del partit pro kurd van ser detinguts. El desembre d’aquell 2009 el DTP és il·legalitzat sota l’acusació de mantenir vincles amb la guerrilla del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Amb l’agilitat que proporciona l’experiència en il.legalitzacions, ràpidament es crea un nou partit pro kurd ara sota les sigles de BDP, Baris ve Demokrasi Partisi (Partit de la Pau i la Democràcia).  Amb la mateixa agilitat, però en aquest cas repressora per part del govern de l’AKP, abans que s’acabi l’any són detinguts 80 membres de la nova executiva, persones molt rellevants de la vida política kurda, entre ells Abdullah Demirbas, alcalde del Districte Sud de Diyarbakir que l’any anterior havia estat donant xerrades a Barcelona convidat per les entitats Sodepau, Ciemen i Justícia i Pau. A més, se’ls retira l’acta de diputats al Parlament d’Ankara als números ú i dos del partit, Ahmet Türk i Aysel Tugluk.

A les eleccions generals del 12 de juny del 2011 el BDP obté una victòria aclaparadora i passa de21 a36 diputats. L’eix de la seva campanya electoral s’havia centrat en la reivindicació d’un Estatut pel Kurdistan Nord. Aquest ascens del BDP és la principal raó que l’AKP obtingui 14 escons menys que a les eleccions del 2007 (327 el 2011, 341 el 2007). D’ençà aquell moment l’activitat repressora s’intensifica i cada dia se succeeixen escorcolls, detencions i empresonaments. A mesura que avança l’any l’escalada de detencions va a més i a finals de novembre són detinguts 41 advocats i 36 periodistes. Actualment Turquia ostenta el trist rècord de ser el país del món amb més periodistes empresonats. La cloenda a aquest any que suposa una gran marxa enrere en la recuperació de drets i llibertats arriba el 29 de desembre, quan un bombardeig de l’exèrcit en la frontera entre Irak i Turquia causa 34 morts de civils. Les declaracions que es tractava de guerrillers del PKK ràpidament són desmentides, els morts eren població civil que vivia de passar tabac i gasolina del costat iraquià al turc.

El nacionalisme kurd ha respost a tanta brutalitat amb un increment de les mobilitzacions ciutadanes. Entre les reivindicacions del moviment kurd destaca la petició d’alliberar i tornar a habilitar políticament sis parlamentaris del BDP elegits com a diputats pel Parlament d’Ankara, empresonats i apartats de la vida parlamentària malgrat que teòricament gaudien d’immunitat. La resposta dels nous diputats electes del BDP a l’empresonament dels seus companys va ser boicotejar la sessió d’investidura i no prendre possessió de les actes de diputats.

En la reforma constitucional que planteja el govern turc no es contempla en cap moment un Estatut pel Kurdistan Nord. Davant de la manca de respostes al conflicte per part de l’Estat, es va crear el Congrés per una Societat Democràtica (DTK, Demokratik Toplum Kongresi), plataforma que aglutina polítics, alcaldes i regidors, així com membres d’associacions i ONGs. El DTK va anunciar en un congrés celebrat a Diyarbakir l’opció per l’autogestió de la societat kurda, l’autonomia democràtica i l‘autogestió que de fet els governs provincials i municipals ja porten temps duent a terme.

Aquesta declaració autonòmica, el gest de protesta dels nous diputats electes i l’intensificació de l’ofensiva armada per part de la guerrilla del PKK han fet al seu torn que el govern de l’AKP augmenti les seves accions judicials, militars i policials, deixant de banda qualsevol possible negociació. Els darrers nou mesos, gairebé cinc mil persones han estat detingudes acusades de pertànyer a la il·legalitzada Confederació Popular del Kurdistan (KCK), organització que actua com pantalla protectora del PKK. D’aquestes cinc mil detencions, més de cinc-centes persones continuen a la presó.

No hi ha cap indici, per tant, que el govern de l’AKP tingui intenció de resoldre per la via de la negociació el conflicte kurd. Amb aquest panorama, i tenint en compte que per exemple la policia ja ha estat depurada dels elements més afins a l’anterior règim i que molts dels alts oficials de l’Exèrcit amb inclinacions colpistes han estat apartats de les jerarquies militars, seguir parlant de distinció entre règim turc i govern turc avui dia, com si el govern de l’AKP fos aliè a tanta repressió, sembla una broma (de molt mal gust).

Mentrestant, el conflicte armat desfermat a la veïna Síria no ajuda a disminuir la repressió, amb Bashar Al-Assad decidit a fer servir una part del poble kurd de tampó i xantatge contra qualsevol mesura ferma que Turquia pugui prendre contra el seu règim sanguinari. El règim sirià, antic aliat del moviment nacionalista kurd, sembla voler tornar a jugar la carta kurda, bé a través de la propaganda o bé amb la influència real sobre el moviment que alguns mitjans àrabs donen per fet, però que veus del PKK i de partits kurds sirians desmenteixen amb fermesa. I com sempre, el poble, atrapat entre fronteres, utilitzat i reprimit per uns i per altres, haurà de trobar la seva coherència i direcció per seguir lluitant per les seves llibertats.


Responses

  1. […] dos focs: la vella història del poble kurd14/03/2012 Blanca Camps i Albert Folch, en SodepauNo és un bon moment en la història per les llibertats del poble kurd. L’atenció dels mitjans de […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: