Enviat per: sodepau | 17 gener, 2012

NÚVOLS RACISTES EN EL CEL ISRAELIÀ

Ja ho hem denunciat força vegades, desgraciadament Israel camina cap a un precipici que amenaça, amb el seu arsenal nuclear, tota la regió del Pròxim Orient i Nord Àfrica oriental.

L’article de Meir Margalit, regidor de l’ajuntament de Jerusalem, militant del ICAHD (Comitè israelià contra les demolicions de cases) i membre del consell editorial de Sense Permís, ens avisa un cop més, i profunditza en l’anàlisi de la deriva racista israeliana…..Els nostrats sionistes: Ranyer, Rahola, Culla, Villatoro ….callen un cop més, mentre segueix la seva defensa d’un Estat cada cop més impresentable. 

Les eleccions israelianes dutes a terme al febrer 2009 van atorgar el poder a una coalició de partits dretans, liderats per Bibi Netaniahu. Entre ells destaca “Israel Beiteinu”, partit d’extrema dreta liderat per Ibet Liberman, personatge amb un perfil tètric, quasi-feixista que va ser designat ministre de relacions exteriors. Aquesta constel·lació política va alliberar tots els fantasmes racistes latents en el subconscient israelià i va desencadenar postures obscurantistes, latents des de fa temps en les profunditats de la societat israeliana.

En realitat aquest tomb extremista no hauria de sorprendre’ns. Els seus orígens daten de 1948: les seves primeres víctimes van ser llavors els àrabs israelians, als quals es van sumar a partir de 1967 els palestins als territoris ocupats, i ha arribat al seu paroxisme sota l’égida de l’actual govern Netaniahu, quan a les víctimes palestines de tots dos costats de ‘la línia verda’ s’inclouen aquells titllats d’ “aliats de l’enemic”, o sigui l’esquerra israeliana.

Liberman és la màxima expressió d’aquesta degeneració. Durant la seva campanya electoral va manipular l’odi latent en el si de la societat israeliana contra els palestins, encunyant el lema “Sense fidelitat no hi ha ciutadania”, prometent retirar la ciutadania a tots aquells àrabs israelians que, a ulls de la població israeliana, no són prou “fidels” a l’Estat d’Israel. Inspirats en aquesta línia, i embriagats de poder, al poc temps d’assumir el govern, els partits de la coalició de dretes van presentar al parlament un devessall de lleis de tall xenòfob que recorden massa a l’Alemanya dels anys previs a la Segona Guerra Mundial. Una llista parcial d’aquestes lleis ens donen la pauta de la direcció nefasta per la qual marxa Israel sota l’ègida de l’extrema dreta. La “Llei de la Fidelitat” imposa un jurament de fidelitat a Israel, sota amenaça d’anul·lar la ciutadania de qui es negui; la “Llei de la Naqba” prohibeix rememorar la derrota palestina durant la “guerra de la independència”; la “Llei anti-boicot” prohibeix boicotejar productes elaborats en els assentaments als Territoris Ocupats; o la nova reforma fiscal, que impedeix a les organitzacions de drets humans rebre donacions de fonts estrangeres que sumin més de 20.000 shekels, (uns 4.000 euros), pressuposant que, amb la mancança de fons, desapareixeran o almenys quedaran paralitzades. …I així successivament, 16 lleis, decrets, o projectes de llei nacionalistes han arribat al parlament des que la parella Netaniahu-Liberman ha assumit al govern.

Però aquest assalt reaccionari contra la democràcia va molt mes allà i pretén apoderar-se de les bases mateixes del sistema israelià i soscavar des de dins les poques forces de contenció que encara funcionen en el seu si. Aquest és l’objectiu de la reforma del sistema judicial, que li atorga al govern el dret a immiscir-se grotescament en la designació de jutges de la Cort Suprema de Justícia, a fi de controlar i neutralitzar la darrera institució assenyada que encara queda a Israel, capaç de posar-li límits a la Knesset i evitar una completa davallada antidemocràtica.

Aquest allau de legislació racista adquireix actualment dimensions aterridores: fins ara la discriminació s’encobria després de l’excusa de la “seguretat nacional”, però ara es justifica, sense mes pudor ni vergonya, per ser imprescindible per preservar “el caràcter jueu” de l’Estat d’Israel o, en altres paraules, per motius nacionalistes, xenòfobs i fonamentalistes. Aquesta envestida no es limita a l’àmbit parlamentari. Encoratjats per aquest clima anti- democràtic, grups de matons (veritables sicaris), esgrimeixen la seva prepotència, emparats per un govern que fomenta l’odi racial i propicia el setge a ONG’s de drets humans. A tal punt, que el mateix ministre responsable dels serveis policials ha declarat que tem que en aquests precisos moments s’estigui gestant un assassinat polític contra activistes de l’esquerra israeliana.

Gens d’això és nou. La dreta des de sempre ha intentat perpetrar un cop d’estat que destrueixi les bases democràtiques de la nació. El nou, i el terrible, és que actualment la dreta israeliana posseeix els recursos per efectuar-ho i està convençuda que aquest és el moment propici per donar el cop final. Una sèrie de conjuntures internacionals actuen com a catalitzador d’aquest contraatac: d’una banda, l’estat políticamente delicat del president Obama, i per l’altre, la crisi financera europea, indiquen que “el món occidental” està massa feble i ocupat amb els seus problemes com per enfrontar-se a Israel i evitar que dugui a terme les seves aspiracions. Així mateix, segons aquest discurs, els esdeveniments als països àrabs veïns i l’ascens dels partits islamistes serien la prova contundent que “there is not partner” (no hi ha contrapart) i és impossible confiar en els àrabs. Tota aquesta escenografia ha estat utilitzada cínicament per la dreta parlamentària per donar el cop final i endurir les seves polítiques retrogrades, engegant una campanya política dirigida a criminalitzar no solament al poble palestí, sinó també les ONG’s que recolzen la lluita palestina per l’alliberament nacional. Fins ara hem estat deslegitimats, ara passem a ser criminalitzats.

Les semblances amb l’Apartheid sud-africà, amb el feixisme italià, amb la Sèrbia dels anys 90, i fins i tot amb l’Alemanya del 33, són massa obvis com per dissimular-los. La naturalitat amb la qual aquestes “males herbes” s’expandeixen i l’apatia del públic israelià davant tals embestides, és excessivament preocupant com per a no sentir esgarrifança. En l’ Israel del 2011 s’han desactivat els mecanismes de contenció que podrien evitar un total descarrilament. L’Alemanya dels anys 30 comptava amb una major tradició democràtica que la de l’Estat d’Israel i, malgrat això, va degenerar gairebé sense adonar-se, en forma gradual i a través d’unes institucions parlamentàries constituïdes electoralment. L’Estat d’Israel no està exempt de barbaritats i, si bé està lluny de polítiques d’extermini a gran escala com les de l’Alemanya nazi, els arguments elaborats per justificar aquestes polítiques discriminatòries són similars als esgrimits per tots els moviments feixistes al llarg de la història i contenen totes les categories epistemològiques pròpies dels nacionalismes mes nefastos. La transformació d’un estat de dret en un baluard racista, no es produeix de la nit al dia, sinó és un procés gradual, acumulatiu, de degeneració gradual, sempre emmascarat en bones intencions, com per exemple preservar “valors nacionals” o “afavorir el benestar social”. Més que quantitatiu, el salt és qualitatiu. Fins avui podíem distingir entre “pràctiques discriminatòries” àmpliament difoses i contraposar-les a la “legislació igualitària” que, a grans trets, caracteritzava al sistema israelià. Però a partir d’ara, la legislació es posa a to amb les velles pràctiques discriminatòries per conformar un “machi-embrat” summament preocupant. És més, la segregació ètnica està recolzada en un sistema legal que li dóna legitimitat estatal. Ja no es tracta d’un estat anímic, com volíem caracteritzar-lo amb certa benevolència fins fa no gaire temps enrere, sinó d’un estat judicial i legal que constitueix la infraestructura legal d’un sistema totalitari que condueix indefectiblemente a un precipici.

“A Israel existeix un potencial real de feixisme”, escriu en el periòdic Haaretz del 26 de desembre Nurit Elshtein, qui fos assessora legal del Parlament i actual professora de dret constitucional a la Universitat de Jerusalem. Les condicions per a la degeneració estan donades, i no solament entre grups de colons o dretans, sinó fins i tot en cercles que fins fa poc es consideraven liberals. El racisme visceral ha sortit a la llum i la nova legislació el legitima. Israel ha perdut no solament la sensatesa sinó també la vergonya. Solament els cecs són capaços de no percebre que Israel avança pel mateix camí que va portar abans al precipici de la història universal a altres nacions: acabarem de la mateixa forma, tret que forces externes pressionin per acabar amb l’empresa colonitzadora als Territoris Ocupats.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: