Enviat per: sodepau | 26 Octubre, 2011

La “Justícia” de l’Apartheid

A continuació traduim el relat que ens ha arribat sobre la situació de Majdy Zaakik, el professor palestí que va ser detingut juntament amb un company català proper a SODEPAU el dia 21 d’agost al poble de Beit Ommar. Ambdos van ser acusats injustament de tirar pedres, tot i trobar-se dins d’un cotxe i amb els únics i contradictoris testimonis de tres soldats. Però això no és tot, el que posa de manifest aquesta història no és només si l’exèrcit israelià utilitza excuses vàries per atacar les protestes pacífiques i els activistes, sino l’apartheid que pateixen els palestins en pròpia terra. El nostre company català va accedir a una vista judicial (en tribunal civil) en menys de 24 hores i fou alliberat sense càrrecs. El nostre company palestí, amb els mateixos càrrecs i les mateixes proves contra ell, segueix en una presó militar sense que s’hagi celebrat el seu judici, més de dos mesos després de la seva detenció. I ara, segons sembla els càrrecs de què se’ls acusa han canviat, ja no són els mateixos, però ni el seu advocat ho té clar per la manca d’informació.

Nom: Majdy Mahmud Zaakik
Estat civil: Divorciat
Pare de dos nens
Professió: Professor
Edat: 41 anys
Nacionalitat: Palestina
Lloc de Residència: Beit Ommar
En l’actualitat: Detingut a la presó militar de l’ocupació israeliana

La història de la detenció es va iniciar en 2011.08.25 durant el mes sagrat de Ramadà, durant un dia de dejuni. En aquest dia (dissabte), el dia en què solem anar a protestar de manera no violenta a través d’una marxa contra els assentaments i el mur de l’apartheid israelià. Les nostres armes aquell dia eren: el poder de la raó, pancartes, banderes, cartes, bona voluntat, els somnis, les esperances, la justícia de la nostra causa i la nostra defensa dels drets humans palestins i de la humanitat en conjunt.
Però aquestes armes humanitàries aterren l’exèrcit d’ocupació israelià, que com sempre aquell dia estaven fortament armats esperant la nostra arribada per llançar-se sobre nosaltres. Ens acompanyaven desenes de activistes israelians i internacionals solidaris que volen portar la pau, la llibertat, la justícia i la victòria dels palestins i els israelians, i per als ciutadans de Beit Ommar, la terra dels quals ha estat segrestada a punta de pistola per l’ocupació israeliana i els seus colons i on s’hi ha construit un assentament israelià a favor dels colons (1984).
Quan vam arribar als afores de l’assentament de Karmi Tzur construit en terra dels agricultors de Beit Ommar, els soldats israelians van atacar i ens van colpejar, i van utilitzar gasos lacrimògens, bales de goma i, van disparar bales reals a l’aire, i es van produir algunes lesions a causa de cops i alguns casos d’asfíxia a causa de la inhalació del gas. A més de la detenció de set participants, entre ells cinc activistes internacionals i israelians i dos activistes palestins, cinc van ser posats en llibertat a la nit el mateix dia, i van continuar arrest de dos, un d’ells va ser el català que va ser alliberat després de dos dies i l’altre era Majdi Aza’aqik, membre de la Comissió Nacional Contra el Mur i l’Assentament – Beit Ommar. La detenció de Majdy es va produir després que la protesta s’hagués acabat, on ell estava assegut al cotxe, i de sobte els soldats de l’exèrcit d’ocupació el van treure del cotxe, on ens estava esperant, detingut, colpejat i insultat així.

Després de tornar a casa nostra, vam decidir anar a visitar els fills de Majdi: Qassam, que té 5 anys i pateix de pèrdua d’audició permanent i aprèn a l’escola Ma’an per a les persones amb necessitats especials a Hebron, i que és Kotaibah tres anys d’edat. Quan arribem a la casa de Majdi, va cridar Qassam, “On és el meu pare?” No sabia què contestar-li en aquest moment, però un de nosaltres va respondre, i va dir que anava a treballar i es quedarà per uns dies, però quan torni portarà un munt de regals, però va dir Qassam en una veu enutjada : “Porta’m el meu pare, no vull regals, vull que el meu pare” i es va posar a plorar, i quan va veure el seu germà, Kotaibah, es va posar a plorar també.

No podíem tolerar aquesta situació, i ens en vam anar amb l’esperança que Majdi fos alliberat aviat per tornar a la vora dels seus fills i la llar. Però l’exèrcit d’ocupació s’ha negat a posar-lo en llibertat tot i que no està massa clar de quin delicte se l’acusa.

Qassam, que necessita l’atenció constant del seu pare  per tenir cura d’ell, com a nen i a causa de la seva discapacitat,  necessita que algú el porti a l’escola cada dia d’anada i tornada, a més de l’atenció al seu germà Kotaibah. En comptes de jugar amb les seves joguines i gaudir de la seva infància, per desgràcia, haurà de seguir buscant respostes a la seva pregunta urgent: “On és el pare?” Hem intentat donar confiança a Magdi a través de l’advocat, dir-li a ell i als seus fills que les coses estan bé, però en realitat les coses no estan tan bé perquè ell és a la presó, i el seu únic pecat, el seu únic crim és aferrar-se a la seva terra, als seus drets, i al seu somni de viure en llibertat i dignitat ell i els seus fills com tots els éssers humans en aquesta terra.

Per: Younes Arar
Coordinador del Comitè Popular de Beit Ommar


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: