Enviat per: sodepau | 27 Mai, 2011

Hamadi Jebali : “No pretenem estar en possessió de la veritat a Tunísia”

Abdelaziz Barrouhi, Jeune Afrique

Hamadi Jebali, Secretari General del moviment  islamista tunisià Ennahda.

© Nicolas Fauqué/www.imagesdetunise.com

El president d’Ennahdha, Rached Ghannouchi, s’ha pres un descans després d’anys d’exili, i és el seu secretari general qui es troba en primera línea d’una mena de refundació de l’organització islamista tunisiana i de la seva reintegració en el paisatge polític nacional.

Qualificat ahir d’ “integrista” per l’antic poder, passa avui per un “islamista integrador”. Així se’ns mostra Hamadi Jebali, 63 anys, nombre dos del partit islamista tunisià, Ennahdha, de qui és membre des de la seva fundació a l’ombra de Rached Ghannouchi, fa trenta anys. Enginyer de formació, Jebali va ser un dels pioners en matèria de energies renovables a la seva ciutat natal de Souss. Pare de dues noies, casat amb Wahida, periodista com ell, va ser director d’Al-Fajr, l’òrgan “nahdhaoui”, tolerat durant tres anys abans que l’organització fora “erradicada” per Ben Ali l’any 1991-1992, seguint el “tractament” algerià, de l’islamisme polític.

La lectura i la reflexió a la presó, – Jebali a passat quinze anys detingut (1991-2006) –, l’avaluació del context internacional i les experiències de diferents organitzacions islamistes en altres països han conduït a la direcció del partit a fer un treball de reconstrucció amb l’objectiu d’integrar Ennahdha en el paisatge polític tunisià actual. Després de la legalització de Ennahdha al març 2011, i per a transmetre “la flama”  als més joves, Ghannouchi ha passat a un nou rol com a pare espiritual de l’organització, deixant un gran marge de maniobra als altres responsables de la mateixa.

Així és com Jebali es troba avui a primera línea , tenint un discurs ben articulat més acord al credo democràtic que a la literatura islamista tradicional. Fa vint anys, ja passava a la premsa internacional per ser un dels quadres més oberts de l’organització.

Jeune Afrique : Quin record guarda del règim de Ben Ali?

Hamadi Jebali : El d’un règim policial en tots els sentits del terme. Ennahda és un dels moviments que més han sofert l’ofensiva salvatge del règim.

El 6 d’abril, a Monastir, dones duent el hijab han participat a les cerimònies del 11 aniversari de la mort de Bourguiba. Què en pensa ?

Això mostra que el hijab és un fenomen compartit per les tunisianes, al marge que sigui una forma d’expressió política. Elles són lliures de recordar a Bourguiba com a  personalitat nacional; els pobles tenen necessitat de memòria. A Ennahdha, nosaltres som dels que parlem menys de Burguiba i Ben Ali, perquè són el passat.

Els dirigents i militants de Ennahdha han passat aquests vint anys últims a les presons o a l’exili…… Són vint anys perduts tant per al país com per a Ennahdha. Uns altres han sofert amb nosaltres…… la revolució és el fruit de les lluites de tots els partits i de tots els patriotes, tant sobre el plànol polític i social com en el de la defensa dels drets humans.

Quines lliçons heu tret ? Hem fet una avaluació i procedit a la nostra autocrítica amb tota objectivitat. Les conclusions seran mostrades públicament, el que permetrà a la direcció de rectificar els errors d’orientació. Esperem que tothom faci el mateix. Cadascun ha de començar per reformar-se a si mateix abans de poder reformar el país.

Quin són els principis que guiaran l’acció d’Ennahdha ? Ens trobem en una situació nova. La revolució ha reforçat la nostra convicció i la nostra voluntat de treballar en la construcció d’un moviment polític i democràtic, impulsant l’acció pacifica i civil. Volem construir una societat democràtica, basada en el pluralisme i en el respecte de les llibertats individuals i col·lectives.

Realitzaran aliances en ocasió de l’elecció de l’Assemblea Constituent del 24 de Juliol?

No volem monopolitzar l’acció ni els objectius de la revolució. Intentarem guanyar els nostres escons pel nostre moviment i també per a afavorir l’alternança democràtica. Això necessita una àmplia aliança amb tots aquells que volen preparar l’alternança, bé siguin partits o personalitats independents.

Quin seria el pes electoral d’aquesta aliança ?

Hi ha xifres que circulen, però les que es donen d’Ennahdha estan inflades, amb la intenció de fer por, a l’interior i a l’estranger. El nostre objectiu és crear una unitat nacional abans o després de les eleccions, amb la finalitat d’assentar en el país un model democràtic basat en la llibertat i la justícia.

Com és segons el seu parer, el perfil ideal del president de la República i del Primer Ministre que la futura Constituent designarà per a conduir l’última etapa de la transició?

Serà necessari que siguin homes de consens. Que tinguin capacitats per a gestionar els assumptes urgents del país, especialment en matèria econòmica i social on cal focalitzar els esforços donada la situació del país i on és necessari que tot el món els focalitzi, Ennhadha també. Tindran la missió de reaccionar correctament davant dels desafiaments d’aquest període transitori on les institucions de l’Estat han de ser imparcials i al servei de tots els tunisians.

En qui pensa vostè quan parla d’imparcialitat?

Jo penso en el president i en el govern, que, en el període transitori, no han de prendre cap mesura susceptible d’impedir als partits i al poble d’expressar-se. Penso també en l’administració, en els serveis de seguretat, en l’exèrcit nacional, en els mitjans de comunicació i les finances públiques.

Ennahdha presentarà candidats a aquests llocs?

El president del moviment, Rachid Ghannouchi, ha anunciat que ell no es presentarà a la magistratura suprema. El que importa és aconseguir que una aliança nacional gestioni aquest període transitori. Si això passa pel nomenament d’una personalitat independent a la presidència o al capdavant del govern, nosaltres hi donarem suport.

Sembla que els quadres de l’ex-partit en el poder retornen a escena. És possible una contrarevolució?

Sí. Hi ha signes d’una volta enrere reaccionària. Alguns comencen a evocar la “dictadura” de la pròxima majoria política, el pols de ferro entre Ennahdha i el poder… Aquest discurs busca crear una psicosi i impedir al poble exercir el seu dret electoral. Aquestes remors preparen el llit d’un cop d’estat constitucional, suggerit per projectes que circulen, tals com el pacte “republicà” que s’emmarcaria fora de la Constitució i de la voluntat del poble.

Els Tunisians que viuen del turisme temen que la tornada d’Ennahdha al joc polític no té més que efectes negatius sobre el sector….

Sobre aquest punt, nosaltres som un moviment responsable, volem construir una economia forta on un dels components sigui el turisme. Així que no seria raonable que destruíssim la nostra economia i fonts d’ingressos que fan viure una franja important de la població. Ben al contrari, nosaltres diem als inversors i homes de negocis del sector que confiïn, ja que Ennahdha els donarà suport.

El seu moviment és favorable a la paritat d’homes i dones en les llistes electorals en vistes de l’elecció de la Constituent. No és sorprenent?

És una prova suplementària de que nosaltres estem per la igualtat de drets entre sexes i que posem així els nostres actes en concordança amb les nostres paraules. Per contra, el que és sorprenent, és que entre els que s’omplen la boca de paraules sobre els drets de la dona i la seva llibertat, es trobi gent que no són favorables a la paritat perquè això va contra els seus càlculs electoralistes i politiquers. L’opinió pública i les dones jutjaran.

Els seus adversaris afirmen que si Ennahdha accedeix al poder, aplicarà la xaria, posant en qüestió els èxits de la dona garantits en l’estatut personal, especialment pel què fa al divorci i la poligàmia.

Nosaltres estem a favor de la igualtat de drets entre tots els éssers. Pensem que els drets de la dona encara ara romanen incomplets. Donem suport a l’estatut personal, però volem millores reforçant els drets de la dona en tots els dominis. És la nostra posició de principi que sorgeix dels nostres valors humanistes.
Se’ls retreu certes prohibicions religioses lligades a comportaments personals (bikini, consum d’alcohol …).
Aquests fenòmens han de ser tractats amb saviesa i bona fe en el quadre de la llibertat religiosa, que és un principi fonamental. L’Islam es basa en la llibertat de la fe. L’Alcorà ho diu clarament: “la ikraha fi d-dine” (cap contrarietat contra la persona en religió, II: 256) Totes les societats tenen els seus aspectes positius i negatius. Allò essencial és que cap persona imposi les seves opinions i comportaments a qui sigui. El país es regeix per les lleis. Estem a favor de l’estat de Dret. En conseqüència, no pertany a Ennahdha, ni a cap altre moviment, aquest en el poder o no..

Són favorables al canvi en la legislació sobre l’herència, segons la qual la part del fill és dues vegades superior a la de la filla?
Però perquè no l’hi pregunta a muftí de la República i als savis de l’islam que és el seu rol, de respondre a aquestes qüestions. Ho repeteixo novament, som un moviment polític civil, com els altres partits polítics. Hi ha una llei que regeix aquesta qüestió. Ennahdha no és una institució que emeti fàtues.

Hi ha un debat en el si de l’elit a propòsit de l’article 1 del text de la Constitució de 1959, promogut en el temps per Bourguiba, que estipula que “Tunísia és un país àrab i la seva religió és l’islam”. On us situeu?

Aquest article és objecte d’un consens en el si del poble tunisià per definir la seva identitat i la seva referència. No comporta, al nostre entendre, cap exclusió ni distinció entre ciutadans en drets i deures. Cadascú pot conservar la seva especificitat civil i religiosa.

Ennahdha és un partit religiós?
No és un moviment religiós en el sentit teològic. És un partit polític. No som àngels i no pretenem tenir la veritat. No fem valer ni utilitzem la veritat de Déu i no parlem en nom de l’Islam.

Que és llavors el que els distingeix dels laics?
La diferència és gran. De sortida no estem d’acord amb la seva concepció de la laïcitat, nascuda a Europa en reacció a l’aliança de l’Església cristiana amb els poders feudals. Convidem als nostres amics en el si de l’elit laica a desempallegar-se d’aquesta concepció que volen traslladar als tunisians i que és contrària a la nostra religió i a la nostra història. Per contra, si la laïcitat s’entén com la neutralitat de l’Estat, que garanteix el compliment de la Constitució i de la llei, és a dir, el respecte de les llibertats, inclosa la llibertat de creença i de la “ijtihad” (esforç interpretatiu) , i que aquest Estat exerceix d’àrbitre i no s’alinea amb cap partit ni fracció de la societat, llavors no tenim cap objecció a això.

La política té un espai a les mesquites?
L’Estat no ha d’intervenir d’una manera coercitiva en els assumptes de les institucions civils, siguin organitzacions, associacions o llocs de culte. La mesquita pertany al poble. El règim, com els partits, han de respectar la seva especificitat en el marc de la Constitució i la llei. La mesquita no ha de ser partidista i no s’ha de convertir en un lloc de propaganda.

És no obstant el cas…
No està permès ni a Ennahdha ni a cap altre partit de destituir un imam per subsituir-lo per un altre. Això és contrari a la democràcia. La solució és un acord entre els fidels i l’administració a través d’un mecanisme de consultació democràtica.

Hi ha grups que es reclamen de l’islamisme radical. Quina és la posició de Ennahdha?
Nosaltres recolzem el pluralisme, inclòs en el sí del moviment islamista, això forma part del debat nacional. Si hi ha derives i violacions de la llei, és a la justícia a qui li toca pronunciar-se.

De quin moviment islamista del món, se sent Ennahdha més proper?
El nostre moviment té la seva pròpia història militant i el seu pensament. No volem imitar ningú. Ens recolzem sobre la realitat tunisiana, que ens serveix de base de la nostra acció. Naturalment traiem profit de totes les experiències, islamistes o no. L’experiència turca ens recorda a la d’Ennahdha sobre molts aspectes polítics i socials. La seguim amb interès.

S’ha divulgat l’existència de contactes entre dirigents d’Ennahdha i diplomàtics estrangers, americans inclosos.
Després del meu alliberament, el 2006, ja vaig rebre a Souss una delegació de diplomàtics americans. Crec que les autoritats estaven al corrent d’aquesta trobada. No és un secret que continuem i continuarem tenint contactes amb diplomàtics de tots els països, a condició de no contravenir els nostres principis nacions i musulmans, és a dir, no ser ostatges de ningú, de cap interès estranger ni de l’interior. A la seu del nostre moviment vam rebre la visita de diplomàtics de gairebé tots els països amb representació a Tunísia, inclosos els europeus. Vénen per informar-se sobre les nostres idees i posicionaments. A tots els demanem el mateix, que donin suport a la nostra experiència democràtica en el respecte de la sobirania del nostre país i de la seva independència.

Maig 2011


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: