Enviat per: sodepau | 18 Mai, 2011

Carta oberta dels descendents dels originaris dels països àrabs i islàmics a Israel.

Als homes i dones de la nostra generació a l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord

Nosaltres, descendents de comunitats jueves en el món àrab i musulmà, del Mashrek (orient) i el Magrib (oest), i com a segona i tercera generació de sefardites i mizrajim (jueus orientals) a Israel, seguim amb gran emoció i enorme curiositat el rol central que compleixen amb gran coratge les dones i els homes de la nostra generació en el món àrab en les seves manifestacions i protestes per la llibertat i el canvi. Ens identifiquem i tenim esperança pel que fa a les revolucions que van tenir èxit a Tunísia i a Egipte, i sentim dolor i tensió davant la gran pèrdua de vides a Líbia, Bahrain, Iemen, Síria i altres llocs.

La protesta de la nostra generació contra la repressió, contra els règims esclavitzants i explotadors, la crida al canvi, a la llibertat i a la constitució de règims democràtics, que permetin la participació dels ciutadans en els processos polítics, representa un moment dramàtic en la història de l’Orient Mitjà i d’Àfrica del Nord fracturats fa generacions entre diverses forces, externes i internes, que atropellen els drets polítics, econòmics i culturals de la majoria dels seus ciutadans.

Som israelians i som descendents de jueus que van viure al Pròxim Orient i a l’Àfrica del Nord durant segles. Els nostres avantpassats van contribuir al desenvolupament de la cultura de la regió i van ser part d’ella. Així també per a nosaltres, la cultura dels països de l’Islam i el sentit de pertinença a aquesta regió són part inseparable de la nostra identitat. Sentim que som part de la història religiosa, cultural i lingüística de l’espai de l’orient mitjà i nord-africà, tot i que sembla que hem estat “oblidats” com a fills d’aquesta història: primer a Israel, que s’imagina a si mateixa com si estigués situada entre el continent europeu i Amèrica del Nord, i després en el món àrab, que sembla moltes vegades haver acceptat la dicotomia entre jueus i àrabs i la imatge dels jueus com a europeus, i va preferir reprimir la història dels judeo-àrabs com un capítol marginal del seu passat, o com un que ni tan sols va existir, i tercer, i cal confessar-ho, dins de les mateixes comunitats orientals, que moltes vegades, després del colonialisme occidental, el nacionalisme jueu i el nacionalisme àrab, es van avergonyir del seu passat comú amb els pobles àrabs, i així moltes vegades intentem acomodar en els corrents més poderoses de la societat, esborrant o disminuint el nostre passat. Les immenses influències mútues entre la cultura jueva i l’àrab van ser sotmeses a un dur intent per esborrar en les recents generacions, però encara es pot també distingir els seus senyals en diferents àmbits de la vida, entre ells la música, la pregària, la llengua i la literatura.

Volem expressar la nostra identificació i la nostra esperança en aquesta etapa de canvi generacional en la història de l’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica, i esperem que porti una obertura de llibertats i justícia, i d’una distribució justa dels recursos de la regió, i ens dirigim a les dones i homes de la nostra generació en el món àrab i musulmà amb l’aspiració a un diàleg sincer que ens inclogui en la història i cultura de la regió.

Observem amb enveja les imatges de Tunísia i de la plaça Tahrir (en àrab significa alliberament), davant la capacitat d’organitzar una resistència cívica no-violenta que va aconseguir treure a centenars de milers als carrers i places, i finalment va obligar als governants a renunciar. També nosaltres vivim una realitat en la que un règim malgrat la seva pretensió de presentar-se com il·lustrat i democratic no representa amplis sectors dels habitants del país, dins de les fronteres de la línia verda (fronteres de juny de 1967, Israel internacional i legalment reconegut) i en els territoris ocupats. Aquest règim ignora i trepitja els drets econòmics de la majoria dels ciutadans, es troba en un procés de reducció de les llibertats democràtiques, i construeix murs racistes davant la cultura de l’orient, la jueva i l’àrab. Però, a diferència dels ciutadans de Tunísia i d’Egipte nosaltres estem encara lluny de la capacitat de crear una solidaritat entre els diferents grups com la vista a Tunísia i a Egipte, d’unir-nos i marxar junts cap a les places, tots els habitants, reclamant un règim cívicament, econòmicament i culturalment just.

Creiem que la nostra lluita a Israel com a sefardites i mizrajim (jueus orientals) pels nostres drets econòmics, socials i culturals, es recolza en la comprensió que un canvi polític no pot basar-se en les potències d’occident que van explotar a la nostra regió i els seus ciutadans durant llargues generacions. El canvi ha de sorgir d’un diàleg regional intern, i en connexió amb les diferents lluites que es realitzen avui en els països àrabs, i específicament també en les lluites dels palestins ciutadans d’Israel, per drets polítics i econòmics dins de l’estat d’Israel, i frenar la seva exclusió racista, i dels palestins a Cisjordània ia Gaza que viuen sota ocupació militar, en la seva reivindicació per acabar l’ocupació i obtenir la independència.

En el nostre missatge anterior després del discurs de Obama al Caire el 2009 vam fer una crida al sorgiment de la identitat mig-oriental democràtica i a la nostra inclusió en ella. Ara esperem que la nostra generació, a tot el món àrab, musulmà i jueu, sigui una generació que renovi ponts, que sortegin els murs i l’hostilitat de generacions anteriors, i que reprengui el diàleg profund, sense el qual nosaltres no ens podem concebre a nosaltres mateixos, entre jueus, sunnites, xiïtes i cristians, entre àrabs, kurds, berbers, turcs i perses, entre sefardites i ashkenazíes (jueus d’origen europeu), entre palestins i israelians. Tenint un passat en comú mirem amb esperança cap a un futur comú. Creiem en el diàleg regional intern, amb l’objectiu de corregir i reconstruir tot el que va ser destruït en les últimes generacions, com la clau per renovar el model de societat musulmana-jueva-cristiana d’Al Andalus, amb l’ajuda de Déu, Inshaalá (Déu vulgui, en àrab), i com una introducció a una era d’or cultural i històrica per als nostres països. Aquesta era d’or no podrà crear-se sense una ciutadania democràtica igualitària, sense justícia econòmica distributiva en els recursos i en les oportunitats i l’educació, sense igualtat entre dones i homes, i sense acceptar a tots els humans, amb les seves creences, els seus colors, els seus orígens de classe, el seu sexe, les seves orientacions sexuals i la seva pertinença confessional i ètnica, com a parts iguals en la construcció de la nova societat a la qual aspirem. Estem compromesos a obtenir aquests objectius, en un diàleg continu entre tots els ciutadans de la regió, i en un diàleg nostre amb jueus de diferents grups al nostre país i al món.

Shva Salhoov (Líbia), Naama Gershy (Sèrbia, Iemen), Yael Ben-Yefet (Iraq, Eden), Leah Aini (Grècia, Turquia), Yael Berda (Tunísia), Aharon Shem-Tov (Iraq, Kurdistan iranià), Yosi Ohana (nascut al Marroc), Yali Hashash (Líbia, Iemen), Yonit Naaman (Iemen, Turquia), Orly Noy (nascuda a Iran), Gadi Algazi (Yugoeslavia, Egipte), Mati Shemoelof (Iran, l’Iraq, Síria), Eliana Almog (Iemen, Alemanya), Yuval Evri ((Iraq), Ophir Tubular (Marroc, Algèria), Moti Gigi (Marroc), Shlomit Lir (Iran), Ezra Nawi (Iraq), Hedva Eyal (Iran), Eyal Ben-Moshe (Iemen), Shlomit Benjamin (Cuba, Síria, Turquia), Yael Israel (Turquia, Iran), Benny Nuriely (Tunisia), Ariel Galili (Iran), Natalie Ohana Evry (Marroc, Gran Bretanya), Itamar Toby Taharlev (Marroc, Jerusalem, Egipte), Ofer Namimi (l’Iraq, Marroc), Amir Banbaji (Síria), Naftali Shem-Tov (Iraq, Kurdistan iranià), Mois Benarroch (born in Marroc), Yosi David (Tunísia, Iran), Shalom Zarbib (Algèria ), Yardena Hamo (Kurdistan iraquià), Aviv Deri (Marroc) Menny Aka (Iraq), Tom Fogel (Iemen, Polònia), Eren Efrati (Iraq), Dan Weksler Daniel (Síria, Polònia, Ucraïna), Yael Gidnian (Iran) , Elyakim Nitzani (Líban, Iran, Itàlia), Shelly Horesh-Segel (Marroc), Yoni Mizrahi (Kurdistan), Betty Benbenishti (Turquia), Chen Misgav (l’Iraq, Polònia), Moshe Balmas (Marroc), Tom Cohen (l’Iraq, Polònia, Anglaterra), Ofir Itah (Marroc), Shirley Karavani (Tunísia, Líbia, Iemen), Lorena Atrakzy (Argentina, Iraq), Assaf Abutbul (Polònia, Rússia, Marroc), Avi Yehudai (Iran), Diana Ahdut (Iran, Jerusalem), Maya Peretz (Nicaragua, Marroc), Yariv Moher (Marroc, Alemanya), Tami Katzbian (Iran), Oshra Lerer (l’Iraq, Marroc), Nitzan Manjam (Iemen, Alemanya, Finlàndia), Rivka Gilad (Iran, l’Iraq, Índia), Oshrat Rotem (Marroc), Naava Mashiah (Iraq), Zamira Ron David (l’Iraq) Omer Avital (Marroc, Iemen), Vered Madar (Iemen), Ziva Lligar (Marroc), Yossi Alfi (nascut a l’Iraq), Amira Hess (nascuda a l’Iraq), Navitas Barel (Líbia), Almog Behar (l’Iraq, Turquia, Alemanya).

Més informació, clica aquí.


Responses

  1. […] Més informació, clica aquí. […]

  2. […] Més informació, clica aquí. […]

  3. […] Més informació, clica aquí. […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: