Enviat per: sodepau | 10 Febrer, 2011

FABIO MARCELLI, JURISTA INTERNACIONAL Lliçons de Tunísia

TRADUCCIÓ AL CATALÀ PER DIEGO PIETROBONO

Article del diari italià “Il fatto quotidiano”.

Vaig estar a Tunísia fa uns deu dies, com a representant dels juristes democràtics, amb una delegació de la Xarxa euro mediterrània de drets humans. Vaig veure a tot un poble que s’estava re-apropiant de la democràcia. Un dels acudits que circulaven era: “Fins ahir, els tunisians es passaven la meitat del dia parlant del futbol tunisià i l’altra meitat parlant del futbol italià. Ara se’l passen tot discutint de política”. De fet, a tot arreu es podien veure grupets de persones debatent, formats per joves i vells, militars i civils, dones i homes. Un fenomen similar està succeint ara a Egipte i en altres llocs podria passar aviat, a les ribes de la Mediterrània.

Les consignes més cridades durant la revolució eren dos: “Treball, dignitat, llibertat” i “Treball per a tots, fora els criminals del poder.” És conegut que el règim de Ben Ali, tal com el de Mubarak a Egipte i altres, han estat dels més fidels executors dels dictats neoliberals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, en virtut dels quals s’han desmantellat tots els sistemes de protecció social, la sanitat i l’educació, i privatitzat les riqueses públiques en benefici d’un grapat de corruptes.

Entre les diverses trobades que vam tenir durant la nostra estada a Tunísia, s’inclou la realitzada amb els diplomàtics de la Unió Europea. Ens van dir que la imatge d’Europa segueix sent positiva a Tunísia, tot i que governs com l’italià i el francès hagin fet tot el possible per espatllar-la, donant suport fins a l’últim moment al dictador Ben Ali. “Manca de professionalitat”, van dir sobre aquestes posicions. Jo més bé crec que es tracta de directives polítiques equivocades i de col•lusions entre la camarilla de Ben Ali i les nostres.

Els diplomàtics europeus també ens han dit que, després de la revolució, els objectius dels programes europeus sobre l’Estat de dret, la governance democràtica, el desenvolupament sostenible i els drets humans, es podrien realitzar amb molta més facilitat. És cert. El dret internacional estableix determinats objectius, com precisament els que acabem d’esmentar, però la realització d’ells només pot basar-se en transformacions socials, polítiques i culturals. Només si un poble es desperta, com ha fet el de Tunísia. Cal esperar, també en l’ interès del dret internacional, que aquesta revolució s’estengui i creixi. També fora de Tunísia. Fins i tot fora del món àrab.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: