Enviat per: sodepau | 7 Febrer, 2011

El poble unit mai serà vençut!!!!

PER JOSÉ NIETO
Si alguna cosa demostren les intifades de Tunísia i Egipte, és que el títol d’aquest article està més vigent que mai. Especialment en la revolució egípcia, el poble egipci, confrontat a uns terribles desafiaments, a unes terribles i dramàtiques conseqüències, està sortint endavant amb la unitat i la ferma voluntat de lluitar per la seva llibertat, amb la mateixa fermesa que han resistit als atacs dels esbirros del règim a la Plaza Tahrir.

La seva victòria, basada en la unitat i la voluntat, està desmentint a tots aquells mediocres, oportunistes, filosionistes que han aprofitat l’ocasió per a vomitar tota la seva islamofòbia i prepotència anacrònica enfront dels canvis històrics que el món està vivint des de fa ja uns anys.

La victòria del poble egipci significa la derrota de tots ells, que a casa nostra, lamentablement, són uns quants i sobretot amb poder; és la derrota dels discursos que diuen que “els pobles àrabs no estan preparats per a la democràcia”; és la derrota de l’“Eix del Bé” que veu com els seus aliats comencen a caure o a haver de fer concessions als desitjos de llibertat i dignitat dels seus pobles; és la derrota d’AlQaeda, de la seva ideologia i mètodes; és la derrota d’Israel, que duu anys planificant amb el règim de Mubarak les seves agressions a altres pobles àrabs de la regió……….

El poble egipci està donant tot un exemple, com abans ho ha fet el poble tunisià, de maduresa, de disciplina, d’autoorganització, de decisió que, actuant sempre i en cada moment, fins i tot en els més difícils, de forma pacífica, massiva i unida, estan fent història en la lluita dels pobles per la seva llibertat.

Els apoteòsics moments viscuts a la Plaza Tahrir i a d’altres llocs i ciutats d’Egipte, demostren que els canvis socials profunds són possibles i són possibles amb una quota de sofriment i dolor alt, però menor quan es produeixen i són protagonitzats pel poble unit i no per autoproclamades avantguardes, o per cops d’Estats, siguin del color que siguin, per més que el desafiament sigui gran com és en el cas d’Egipte.

L’exemple d’Egipte i Tunísia també ens mostra el paper fonamental de la joventut i de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació compromesos i honests; i també ens mostren la necessitat d’organitzacions polítiques, sindicals, culturals, socials…. autònomes, semiclandestines i clandestines, que durant dècades, han aportat el sacrifici de centenars de militants que amb la seva sang, tortures sofertes, exilis, han anat erosionant aquests règims; organitzacions que en els moments culminants d’ambdues revolucions han posat per sobre dels seus interessos partidistes la unitat d’acció i coordinació, que al seu torn seran crucials per a l’aprofundiment i consolidació dels processos de democratització, de llibertat i dignificació en marxa; ells també mereixen un homenatge en aquests moments i un reconeixement que, sens dubte, els seus pobles els estan fent.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: