Enviat per: sodepau | 30 gener, 2011

Egipte no és Tunísia.

Aquests dies s’ha parlat molt sobre les possibilitats de rèpliques de la Intifada tunisiana a altres països àrabs. S’han escoltat argumentacions per a tots els gustos. Quan es parlava d’Egipte, alguns deien “Egipte no és Tunísia”.

I si, Egipte no és Tunísia, i per això precisament la Intifada del poble egipci en contra del règim Mubarak, que igual que en el cas tunisià torna a agafar a molts observadors internacionals, experts, analistes (especialment en els mitjans polítics i mediàtics occidentals) per sorpresa, ens permet estar ja parlant de la revolució àrab en marxa, una revolució portadora d’un renaixement àrab entenent aquesta paraula en sentit incloent, quant a la diversitat ètnica, cultural i religiosa de molts d’aquests països.

Egipte no és Tunísia, perquè el primer té una població infinitament superior, amb el que això significa en molts sentits. Perquè geopolíticament és estratègic en la regió i perquè l’impacte polític del que succeeix en aquest país, en la resta de països àrabs, islàmics i de la regió de Mig Orient és tradicionalment clau.

Egipte no és Tunísia, perquè per a la supervivència de l’Estat d’Israel, el rol col·laborador del règim dictatorial de Mubarak, és fonamental.

Egipte no és Tunísia, perquè les organitzacions polítiques i socials d’oposició a la dictadura estan molt organitzades, tenen una estratègia comú de mínims que des de fa temps estan duent endavant, buscant el consens per a acabar amb la dictadura i l’obertura d’un procés democràtic, que aglutina des dels Germans Musulmans fins a troskistes, passant per socialdemòcrates.

Egipte no és Tunísia………

Egipte si és Tunísia, perquè hi ha una població que, igual que en aquest país, està fastiguejada d’atur, de repressió, de dictadura.

Si és Tunísia, perquè el clan Mubarak, com el clan Ben Ali, han robat i s’han apropiat dels recursos del país en benefici d’una minoria, vinculada familiarment a ells i a una claca molt petita d’estómacs agraïts, i en la seva supèrbia, han anat creant sentiments de greuges comparatius amb una part de la burgesia nacional i amb una part dels comandaments militars.

Si és Tunísia, la de Ben Ali, perquè ambdós països eren els més acaronats del nord d’Àfrica per part de les potències occidentals i especialment en el cas egipci per part d’EEUU.

Si és Tunísia, la de Ben Ali, perquè ambdós, de forma més evident Egipte, han col·laborat amb l’Estat d’Israel des de fa dècades, que els ha retornat el favor assessorant-los i subministrant tecnologia per a la repressió de les seves poblacions.

Si és Tunísia, la Tunísia de Ben Ali……….

I parlant d’Israel, la transcendència de la possible caiguda de la dictadura de Mubarak, “avui o demà”, marcarà definitivament el futur d’Israel i dels palestins. Si la posició actual de Turquia, ha estat un cop molt dur per als plans agressius d’Israel a la regió, la caiguda de Mubarak i el posicionament d’Egipte, només que vagi en la línia turca, unit a altres previsibles canvis geopolítics en la regió, poden dur a un escenari regional de més democràcia, de llibertats, de respecte pels drets humans…escenari que no interessa per res a l’Estat d’Israel.

Però precisament per això, els seus governants poden tenir la temptació de pensar “de perduts al riu” i voler frenar aquesta incipient revolució àrab, com sempre ho han fet, provocant i generant una guerra.

Si han après una mica de les seves derrotes geopolítiques en les seves últimes guerres a Líban i Gaza, sabran que això no farà més que accelerar el procés de la seva autodestrucció. Ara ja no s’enfronten a exèrcits àrabs de règims corruptes, ni tan sols a avantguardes revolucionàries voluntarioses, s’enfronten a una revolució àrab que sorgeix des de la base, des de la joventut àrab, des de l’espontaneïtat i la innovació en les formes i mètodes de lluita i coordinació. Una joventut unida amb altres sectors de la població, al marge de la particular visió de societat de cada un dels que està dient prou!!

No hi ha dubta que l’evolució d’aquest renaixement àrab, tindrà a cada país unes expressions, matisos i velocitats diferents, que vindran marcades per la història pròpia de cada país, que en cada país la profunditat dels canvis vindran marcats per la història recent de cadascun d’ells, de les estructures de poder i els equilibris del mateix a la seva si,  de les forces polítiques existents i el seu arrelament popular.

Lògicament Israel va a reaccionar, EEUU va a reaccionar, tot i que cada vegada tenen menys capacitat per reaccionar, degut a l’acumulació d’errors polítics i militars enormes, comesos en l’última dècada, que els hi han reduït el marge de maniobra i de forces.

La llibertat per al poble palestí avui està molt més aprop que ahir. Els homòlegs palestins de Ben Ali i de Mubarak, ja deuen estar començant a suar!!

A nosaltres no ens queda més que saludar aquesta remodelació geopolítica de Mig Orient i del Magrib, que s’ha iniciat i que possiblement trigarà els seus anys fins a finalitzar, però que avança des de fa temps fermament. Una remodelació que tant volia realitzar el Sr Bush i els seus amics fonamentalistes cristians i aliats israelians sionistes, quan va iniciar l’última guerra contra l’Iraq. Doncs aquí està, ja s’està produint, encara que molt em dóna que no va en l’adreça que ells volien imposar.

Felicitats, poble d’Egipte, sigui la que sigui la destinació de la vostra Intifada!!!

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: