Enviat per: sodepau | 7 gener, 2011

Convenció per la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçoses de Nacions Unides

El passat 23 de desembre del 2010, va entrar finalment en vigor la Convenció per la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçoses de Nacions Unides. Aquesta Convenció fou adoptada el 2006 després d’una intensa labor de lobby i sensibilització per part de la societat civil, organitzacions de drets humans i, sobretot, per part de col•lectius de familiars de víctimes de desaparicions forçoses arreu del món des dels anys 70 i 80 ençà.

Les desaparicions forçoses tenen lloc majoritàriament quan les víctimes són detingudes o segrestades per agents de l’estat o agents que actuen en nom d’aquest. Les autoritats neguen a la persona detinguda qualsevol contacte amb l’exterior i es neguen a proporcionar qualsevol informació sobre la seva detenció, lloc on es troba, els càrrecs que se’ls imputen,etc. Això suposa la desprotecció total de la persona i l’exposa a tortures i maltractaments, negant-li un procés just davant la llei. En molts casos les desaparicions acaben en execucions extrajudicials i les despulles de les víctimes desapareixen sense que els familiars ni ningú hagi tingut constància d’aquesta mort.

Malauradament, el fenomen de les desaparicions forçoses s’estén arreu del món i afecta tots els continents, perpetrat tant per règims autoritaris, com per uns quants que es declaren “democràtics” Un bon exemple en son les abduccions i segrestos practicats per l’administració Bush durant la seva “war on terror”, així com els vols de la C.I.A. amb presoners segrestats, realitzats amb la col•laboració encoberta de països europeus Celebrem doncs que finalment, després de gairebé 4 anys, entri en vigor la Convenció gràcies a la seva adopció per part de 21 estats fins ara. Això no obstant, a la ribera mediterrània, tan sols 3 països han adoptat la Convenció (Albània, França i l’Estat espanyol) i això demostra una clara manca de voluntat política en aquesta regió on el fenomen segueix existint i on la justícia i les reparacions han brillat sovint per la seva total absència.

En estimacions més a la baixa es calcula que actualment encara hi ha més de 150.000 casos de persones desaparegudes als països del Mediterrani, essent aquests tan sols els casos que han pogut esser denunciats per familiars i amics de les víctimes o organitzacions de drets humans.

Així, la bona notícia és que els països que han adoptat la Convenció es comprometen a investigar per tal de localitzar les persones desaparegudes en el seu territori o sota la seva responsabilitat, a perseguir els responsables i a assegurar reparacions pels supervivents i les seves famílies.

L’entrada en vigor també suposa l’entrada en funcionament del Comitè sobre Desaparicions Forçoses, que realitzarà el seguiment de la implementació de la Convenció i que pot rebre denúncies individuals per part de víctimes o els seus representants quan les autoritats nacionals no compleixin les seves obligacions i deures. Això no obstant, cal dir que 14 dels 21 estats que han adoptat la Convenció no han acceptat de moment la competència del Comitè.

Aquest és tan sols un petit pas, que ha costat molt, però que no ha de quedar en paper mullat i pel què cal seguir exigint als estats del Mediterrani a adoptar la Convenció, però també a implementar-ne els seus principis per tal d’avançar cap a un mar mediterrani per la Veritat, la Justícia, la Reparació i la Reconciliació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: