L’ASSOCIACIÓ MARROQUINA DE DRETS HUMANS CONDEMNA LA INTRUSIÓ A LA SEVA SEU I HO CONSIDERA COM UNA FLAGRANT VIOLACIÓ DE LES LLIBERTATS CIVILS I UNA PERILLOSA AGRESSIÓ CONTRA ELS DEFENSORS DELS DRETS HUMANS

Dins una perillosa escalada, emmarcada en la campanya dirigida per l’Estat des del 15 de juliol de 2014, contra les associacions de drets humans i el seu màxim representant, l’ASSOCIACIÓ MARROQUINA DE DRETS HUMANS (AMDH), les autoritats de Rabat amb més de 40 civils equipats amb instruments de ferro per poder trencar els panys, han envaït la seu de l’AMDH la nit de diumenge,  després que quatre d’aquestes persones hagin tirat a terra la camarada RABEA BOUZIDI (membre de l’administració central i membre de la Comissió administrativa) i l’hagin tret per la força les claus del local i l’habitatge, agredint-la amb cops, insults i humiliacions. Tot seguit que BOUZIDI ha sigut traslladada a un hospital en estat alarmant, dos periodistes francesos que es trobaven dins el local i que planejaven filmar una entrevista han estat detinguts i el seu material confiscat sota el pretext de que contenia gravacions fetes en altres llocs.

S’ha d’assenyalar que el local de l’AMDH va ser encerclat des de la matinada, quan els dos periodistes van accedir, pels responsables i oficials de les autoritats, el que ha provocat un clima d’anarquia davant l’edifici de la seu al temps que els veïns volien descansar després d’una setmana de treball; fins i tot, un oficial de les autoritats no va dubtar en trucar a les portes dels veïns per incitar-los contra l’AMDH. Tot i que els dos periodistes, en presència del president de l’AMDH, han precisat que no procederien a fer cap filmació sense permís, les autoritats els han detingut dins la seu de l’AMDH, i no en altres indrets on havien estat espiats i seguits.

Una vegada més, informem que les autoritats, per aquestes pràctiques, estan fent cas omís de la llei i es neguen a complir-la: en efecte, es van negar a presentar, de manera formal, qualsevol ordre que els permetés cercar el local o realitzar confiscacions; més aviat, van optar per recórrer a la il·legalitat per envair deliberadament el local d’una forma “hollywoodenca” i alarmant pels veïns.

Al mateix temps que denunciem aquesta greu agressió contra un líder de l’Associació i el seu local central, destaquem que aquest és un nou episodi de la sèrie d’atacs contra el treball dels defensors de drets humans. Assenyalem, que les autoritats que han mobilitzat desenes de cotxes de policia i de les forces d’intervenció ràpida, així com altres forces de seguretat, han previst la seva intervenció amb amenaces escrites i enviades l’11 de febrer per la VALI de la regió de Rabat/Sale/Zemmour/Zaers i el governador de Rabat, després de la roda de premsa organitzada per l’Associació “FREEDOM NEW” dins el local de l’AMDH. Aquesta escalada confirma la manca de voluntat política de l’Estat per posar fi a les pràctiques medievals, com ho confirma el retorn a comportaments que formen part d’un passat de violacions dels drets que crèiem ja extingits.

L’Associació acull de bon grat i agraeix l’àmplia solidaritat expressada per els i les representants de les associacions de drets humans, les organitzacions democràtiques i els/les militants que han contactat amb els responsables de l’AMDH o que s’han personat a la seu central.

L’Associació assenyala que totes les pràctiques autoritàries no frenaran la seva noble missió en defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes, i la promoció de la cultura dels drets humans en la seva universalitat i globalitat.

L’oficina CENTRAL

RABAT A 15/2/2015

Enviat per: sodepau | 6 febrer, 2015

Ara més que mai cal combatre la islamofòbia

4557268_7_8aed_dans-la-communaute-musulmane-l-attaque-dont-a_3bf3b207e9354dec0c72c34736fc96db

 

Article aparegut el 15 de gener al Diari Le Monde

L’atac contra Charlie Hebdo ha suscitat una legítima convulsió a tot el país. Res no justifica un crim com aquest; res no justifica emprendre-se-les contra una redacció; res no justifica que s’assassinin periodistes, policies, simples ciutadans, alguns pel fet de ser jueus. No sabem si hi haurà un “abans” i un “després” d’aquest 7 de gener, però és vital que s’obri un debat sobre el futur en comú que volem.

Això ha començat,  però pren un camí perillós, com el fet d’acusar als crítics amb Charlie Hebdo de ser, més o menys directament, responsables de les morts del 7 de gener. Escoltem Jeannette Bougrab, antiga secretària d’Estat sota la presidència de Nicolas Sarkozy: “A força d’assenyalar-los amb el dit, de dir que Charlie Hebdo són islamòfobs, que detesten l’Islam (…). Penso en Y’a bon awards i en els Indígenes de la República, ben segur que ells són culpables. Ho dic i assumeixo les meves paraules”.

Aquest tipus d’argument és regularment desenvolupat per l’assagista Caroline Fourest. I ha estat reprès en una tribuna al diari Le Monde per Christophe Ramaux, que insisteix sobre la responsabilitat dels organitzadors i participants -des del Partit dels Indígenes de la República a Politis, passant per Edwy Plenel i Attac- en un col.loqui, el 13 de desembre de 2014, contra la islamofòbia (en el qual Ramaux no hi ha va pas assistir).

Aquests atacs busquen enclaustrar-nos en opcions binàries (amb Charlie Hebdo o amb els terroristes), a criminalitzar aquells que es mobilitzen contra la islamofòbia, a aquells que han criticat el setmanari satíric, tractant-los de còmplices dels assassins. Tornen a negar el dret a la crítica, que és si més no paradoxal venint d’aquells que s’erigeixen en defensors de la llibertat d’expressió, sense límits ni fronteres.

Així doncs,  nosaltres seríem els responsables de les morts d’aquest mes de gener? Què hem de dir llavors dels intel.lectuals i dels diaris que van sostenir la intervenció americana de 2003 a l’Iraq, que va provocar desenes de milers de morts?

Més enllà d’aquestes polèmiques se’ns plantegen dos tipus de qüestions que mereixen una discussió en profunditat. En primer lloc, existeix una relació entre la política endegada pels països occidentals i l’ascens de grups extremistes i fanàtics? Seguidament, quina és la realitat de la islamofòbia a França i per què cal combatre-la?

Cap programa polític comú

Recordem un fet simple. El 2003, quan els Estats Units envaeixen l’Iraq, Al-Qaeda no existia en aquest país i estava en decadència per tot arreu; no disposava de cap base territorial. Vint anys després de l’inici de “la guerra contra el terrorisme”, l’organització de l’Estat Islàmic (EI) ja controla un vast territori a l’Iraq i a Síria. La coalició creada contra l’EI a l’estiu de 2014 no presenta cap programa polític comú  però multiplica els  bombardejos. Diversos estudis han confirmat que l’ús d’avions no tripulats a gran escala al Pakistan, Iemen i Somàlia crea noves generacions de combatents extremistes. Finalment, hi ha Palestina; no cal pas ser un extremista per pensar, com el secretari d’Estat americà John Kerry o el general David Petraeus, que la continuïtat del drama palestí nodreix la ideologia dels grups més extremistes. I per això, es deixa a l’ocupant israelià i a Benyamin Nétanyahou desfilar per París per… Charlie Hebdo.

L’altre debat és sobre l’existència i l’abast de la islamofòbia a França (i més extensament a Europa). Abans fins i tot de l’atac contra Charlie Hebdo, ja assistíem a la multiplicació d’actes islamòfobs que després s’han incrementat. Aquest era el propòsit de la reunió internacional del 13 de desembre del 2014 a París (i simultàniament a Londres, Amsterdam i Brusel.les). Va tenir lloc en un moment on el concepte d’islamofòbia ha acabat per imposar-se com ho assenyala el darrer informe de la Comissió Nacional Consultativa dels Drets Humans (CNCDH). Què significa? Doncs que l’acusació d’islamofòbia no és vers aquells que critiquen la religió sinó vers aquells que atribueixen als musulmans una “identitat” que emanaria de l’Alcorà, i que formen un grup homogeni i portador d’un projecte coherent contra les nostres institucions i valors.

Herència de la laïcitat

Contràriament a aquest anàlisi, nosaltres ens inscrivim en l’herència de la laïcitat tal com va ser definida pels diputats que van votar la llei de 1905, una separació de les Esglésies i de l’Estat, una neutralitat de l’Estat (i no dels ciutadans), el dret de cadascú de viure la seva religió en l’espai privat o públic. És just del que vam discutir el mes de desembre, del dret de les mares a acompanyar els seus infants a les sortides escolars,  de les respostes feministes a la islamofòbia, del dret de les joves practicants i que porten el vel a anar a l’escola pública, dels drets dels musulmans a existir com a subjectes polítics i a manifestar-se, inclòs per Palestina, del seu “dret al treball i dels seus drets en el treball”, dels controls facials i del paper de la policia.

Per què combatre la islamofòbia? Doncs perquè aquest compromís ofereix un anàlisi racional a una joventut que no entén perquè se la detesta i que acaba per raonar en termes de “xoc de civilitzacions”.

Aquesta lluita no oposa al poble francès contra els musulmans, sinó les forces polítiques progressistes contra les forces reaccionàries.

Com més nombrosos siguin els antiracistes que s’afegeixin a aquestes mobilitzacions, esdevindrà més clar que no estem compromesos en un conflicte indentitari, religiós o cultural sinó polític. Nosaltres produïm esperança davant dels que només fabriquen desesperació. Advertim, amb la Unió jueva francesa per la Pau, contra l’essencialització dels jueus i insistim en el caràcter polític, colonial i no confessional del conflicte israelo-palestí.

Nosaltres no defensem els musulmans, sinó el futur de la societat francesa en la seva diversitat. Nosaltres representem una esperança que els nostres detractors posen en risc. El més important és assegurar la igualtat entre tots. “La igualtat o res” proclamava l’intel.lectual americà-palestí Edward Saïd.

Aquest és un article col.lectiu de: Saïd Bouamama, portaveu del Front Unit de les immigracions dels barris populars; Houria Bouteldja, membre del Partit dels Indigènes de la República; Ismahane Chouder, co-presidenta del Col.lectiu Feminista per la Igualtat; Alain Gresh, periodista; Michèle Sibony, portaveu de la Unió jueva-francesa per la Pau;  Denis Sieffert, director de Politis.

Font:http://www.lemonde.fr/idees/article/2015/01/15/plus-que-jamais-il-faut-combattre-l-islamophobie_4557269_3232.html

Comunicat de premsa – El premi «Lounès Matoub» concedit a Nassera Dutour per la seva lluita contra l’oblit

Alger/París, 26 de gener 2015 – El Col·lectiu de Familiars de Desapareguts a Algèria (CFDA), Sos Disparus i la Federació Euro-Mediterrània contra les Desaparicions Forçades (FEMED) acullen amb satisfacció l’entrega del premi «Lounès Matoub, contra l’oblit», concedit per l’associació AMGUD a Nassera Dutour, portaveu de CFDA i presidenta de la FEMED.

El 24 de gener del 2015, amb ocasió de la celebració del 59è aniversari del naixement de Lounès Matoub, l’associació algeriana AMGUD ha concedit el vuitè premi «Lounès Matoub, contra l’oblit» a tres activistes algerians de drets humans, Nassera Dutour, Mokrane Ait Larbi i Boudjemâa Agraw per la seva llarga lluita en favor dels drets de l‘home a Algèria.

Durant l’entrega del premi, Nassera Dutour ha destacat el seu reconeixement a la lluita pel dret a la veritat i la justícia i contra la impunitat portada a terme durant molts anys pels familiars dels milers de desapareguts a Algèria i ha subratllat la perseverança de les famílies: «La nostra lluita per la veritat sobre tots els desapareguts continua. No es deu trencar aquesta pàgina dolorosa de la nostra vida. Aquesta és la nostra història. I la història, es deu mirar de prop perquè el crim no es repeteixi. Si deixem el passat darrere nostre, ens superarà sempre. Escriure la història, és un símbol contra l’oblit perquè cap de nosaltres deu oblidar la desaparició d’un ésser estimat ni a les nostres mares que no cessen de buscar-los»

Per al CFDA, Sos Disparus i la FEMED, aquest premi simbòlic constitueix a la mateixa vegada un reconeixement i una motivació. Les tres associacions han acollit amb beneplàcit el suport de la societat civil algeriana per la lluita de totes les famílies dels desapareguts contra el delicte de desaparició forçada.

http://www.depechedekabylie.com/…/147723-lassociation-amgud…

Contactes premsa :

SOS Disparus : sosdisparusdz@gmail.com

CFDA : cfda@disparus-algerie.org

FEMED : secretariat.femed@disparitions-euromed.org

          

Enviat per: sodepau | 21 gener, 2015

Stop Islamofòbia!

 

Mollet_vs_Islamofobia

Declaració d’UCFR Catalunya davant els terribles atemptats de París

No deixem que els racistes i els feixistes ens divideixin:   Stop Islamofòbia!

[Versión en castellano] · [PDF de Pancarta Stop Islamofòbia!]

L’atac a la seu de Charlie Hebdo a París, i els posteriors incidents violents, són terribles i totalment injustificables; els condemnem incondicionalment. Tristament, formen part d’una sèrie de tràgics esdeveniments —a Occident, a l’Orient Mitjà i arreu del món— que al llarg dels últims anys s’han cobrat centenars de milers de vides. Costarà resoldre tota aquesta dinàmica d’odi i matances: hem d’incidir on podem fer-ho.

Per això advertim del greu risc per a la convivència, als nostres barris i municipis, que representa l’auge de la islamofòbia arran de la tragèdia a París. De manera injustificable, s’intenta culpar tota la població musulmana per les accions d’uns pocs assassins que no la representen, igual que l’assassí feixista Breivik no representa el conjunt de persones cristianes o noruegues.

L’extrema dreta arreu d’Europa —des dels feixistes amb corbata del Front National a França, fins als nazis descarats d’Alba Daurada a Grècia— intenta treure profit de la tragèdia, impulsant la islamofòbia.

A casa nostra el partit feixista, Plataforma per Catalunya, intenta recuperar-se de la seva crisi interna. Ja ha començat a atacar els drets civils dels nostres veïns i veïnes de fe musulmana, acusant-los de promoure una “guerra contra la civilització occidental”. Fins i tot alguns polítics sense escrúpols del PP impulsen idees semblants. Com vam veure als anys 30, qui realment amenaça la civilització són els feixistes. Llavors el principal boc expiatori va ser la gent jueva; ara promouen la islamofòbia —ja hi ha hagut atemptats contra mesquites— sense abandonar l’antisemitisme, la gitanofòbia, el refús de les orientacions sexuals diferents de les seves i tota la resta. Igual que abans, amenacen qualsevol persona que no pensi com ells.

Per això, els moviments socials i l’esquerra no podem ser neutrals davant la islamofòbia, ni molt menys fomentar-la. L’hem de combatre com qualsevol altra forma de racisme.

No deixem que els feixistes i els racistes ens divideixin. Unim-nos sense importar les diferències de religió, d’origen, de gènere, de color de la pell, d’idioma, d’orientació sexual… Defensem la nostra convivència. Stop islamofòbia!

Unitat contra el feixisme i el racisme
Barcelona, 20 de gener de 2015

UCFR i les moltes entitats adherides organitzarem activitats contra la islamofòbia al llarg dels propers mesos, arreu del territori. Destaquem:

Acte central: Dijous 19 de febrer, 18h, Aula Magna UB Raval.

Manifestació central: Unim-nos contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia.                             Dissabte 21 de març, 17h, Besòs – La Verneda – El Clot.

També:
Concentració per la Convivència, la Llibertat d’Expressió contra la Islamofòbia
Plaça De L’Ajuntament De L’Hospitalet, dimecres, 28 de gener, 19:30h
A Facebook

Douma

 

Fa poc més d’un any del segrest de Samira al-Khalil, Razan Zeitouneh, Wael Hamade i Nazem Hammadi, quatre activistes de la revolució siriana que van desaparèixer a la ciutat de Douma. Enmig de la repressió ferotge del règim de Baixar al-Assad contra els qui es van alçar per reclamar democràcia i justícia  social, grups  reaccionaris  anomenats  islamistes intenten imposar els seus feus, amb un projecte que no té res a veure amb el moviment revolucionari i amb mètodes que s’assimilen als del règim que diuen combatre.

L’acte del 17 de gener comptarà amb la participació via skype de Yassin al-Haj Salleh, veterà militant revolucionari que ha dedicat la seva vida a la lluita contra la dictadura, de la mateixa manera que la seva companya, Samira al-Khalil, una de les segrestades. Hi haurà també una intervenció des d’Alep, on avui es juga una de les batalles més importants per al destí de la revolució. També es projectarà un petit document sobre la història dels quatre activistes.

Serà una bona ocasió per escoltar les veus dels revolucionaris sirians tan silenciades en els últims anys per les massacres del règim, que han generat el millor marc per al creixement del jihadisme. Un debat que considerem imprescindible a l’esquerra de casa nostra.

Organitza: Comité Català de Solidaritat amb la Revolució Siriana

Centre Cívic Pati Llimona, dissabte 17 de gener a les 17:30h.

https://www.facebook.com/events/745704265526259/?pnref=story

 

FIDH – Federació Internacional de les lligues de Drets de l’Home

CFDA – Col.lectiu de famílies de desapareguts d’Algèria

LDH – Lliga dels Drets de l’Home-França

Comunicat de premsa
Dos pressumptes torturadors algerians dels anys de plom seran jutjats a França

https://www.fidh.org/La-Federation-internationale-des-ligues-des-droits-de-l-homme/maghreb-moyen-orient/algerie/16728-deux-presumes-tortionnaires-algeriens-des-annees-de-plomb-seront-juges-en

París, 6 de gener de 2015*-  La jutgessa d’instrucció del Tribunal Superior de Nîmes ha amès una resolució d’acusació en contra de dos presumptes torturadors algerians residents a França, Hocine Mohamed i Abdelkader Mohamed. Tots dos estan acusats de crims de tortura i de desaparicions forçoses comeses en nom de la lluita antiterrorista a la regió de Relizane a Algèria durant els anys 90.

El judici es durà a terme davant el Tribunal Penal del Gard. Les nostres organitzacions que havien presentat una demanda contra els germans Mohamed i que acompanyen a les 7 víctimes algerianes que han presentat demandes civils, han acollit aquesta ordre amb una gran satisfacció.

És la primera vegada a la història que algerians seran jutjats per crims comesos durant els anys negres a Algèria” ha declarat Patrick Baudouin, President d’honor de la FIDH i Responsable del Grup d’acció judicial.
Esperem que aquest procés representarà un gran gir en la lluita contra la impunitat que envolta la comissió d’aquests crims”* ha afegit Michel Tubiana, President d’honor de la LDH.

Aquesta ordre és la culminació de 10 anys de processos judicials. Una investigació judicial va ser oberta al TGI de Nîmes arran de la denúncia presentada a l’octubre de 2003 per la FIDH i la LDH. Hocine i Abdelkader Mohamed van ser posteriorment processats i posats sota control judicial. La investigació judicial va permetre obtenir evidències i testimonis que aportaren proves contra els milicians. El juliol de 2013, la fiscalia de Nîmes havia sol·licitat l’acusació dels germans Mohamed davant el Tribunal Penal.

*Preguntes i respostes sobre l’affaire Relizane* En francès!

<https://www.fidh.org/La-Federation-internationale-des-ligues-des-droits-de-l-homme/maghreb-moyen-orient/algerie/16728-deux-presumes-tortionnaires-algeriens-des-annees-de-plomb-seront-juges-en?var_mode=preview>

 

La celebració del judici a França serà encara més important ja que Algèria el 2005 va adoptar una Carta per a la Pau i la Reconciliació Nacional que prohibeix discutir públicament la guerra civil que va esquinçar el país. En aquest context, tot tràmit judicial que persegueixi establir responsabilitats dels crims comesos duran aquest període és impossible a Algèria, la qual cosa explica que les víctimes hagin hagut de recórrer a la justícia francesa.

El judici es durà a terme a França, sobre la base de la jurisdicció extraterritorial dels tribunals francesos pel delicte de tortura.

Context : Als anys 90 Algèria es va veure afectada per una violenta guerra civil que oposava els serveis de seguretat, les milícies armades per l’Estat i els grups islamistes armats. En aquest context les execucions sumàries, les morts, actes de tortura, violacions, segrestos i desaparicions s’havien convertit en una pràctica comuna de les diferents parts en conflicte i van ser comeses amb total impunitat. Els grups de “legítima defensa” de la “wilaya” (subdivisió administrativa que consta de 38 municipis) de Relizane comptaven amb 450 membres, aproximadament, a inicis de 1994.

Els líders de la milícia van ser reclutats entre els presidents de les delegacions executives municipals (DEC) del Departament de Relizane. Aquestes delegacions van ser creades el 1992 pel ministeri de l’interior just després de la dissolució de les assemblees populars municipals (ajuntaments) controlats pel Front Islàmic de Salvació (FIS). La implicació de les milícies va esdevenir una font d’enriquiment considerable (a través de robatoris i pillatges) pels milicians a qui l’Estat, d’altra banda, pagava un salari.

Les milícies de Relizane van destacar, entre el 1994 i el 1997,  per abusos generalitzats practicats contra la població civil en el seu districte, on estaven a la seva mercè.

Dins d’aquestes milícies, Hocine Mohamed, primer adjunt del President de la Delegació executiva municipal de Relizane, i el seu germà, Abdelkader Mohamed, President de la delegación  executiva  municipal de H’madna i  cap de la milícia d’aquest municipi, són sospitosos d’haver comès aquests abusos i aterrir la població.

**Contact presse: Arthur Manet (français, anglais, espagnol)
Tél: +33 6 72 28 42 94 (à Paris) – Email: presse@fidh.org
FIDH (Fédération internationale des ligues des droits de l’Homme)

POSTER NO web

El 22 de setembre Estats Units inicià els bombardejos a Síria, amb el pretext d’acabar amb l’Estat Islàmic. No han estat els 200.000 morts en més de 3 anys de guerra civil ni les atrocitats del règim d’Al Assad el que ha desencadenat la intervenció imperialista, sinó l’amenaça d’un grup fora de control que no respon als seus interessos.

Estats Units ha deixat clar que no pretén enderrocar el règim criminal d’Al Assad, ni tampoc defensar els civils sirians amenaçats per l’Estat Islàmic, sinó preservar els seus propis interessos a la regió.

Els primers dies d’atacs ja han causat la mort de desenes de civils sirians.

També ha quedat clar que l’objectiu de les bombes de l’imperialisme no és només l’Estat Islàmic: altres faccions que s’enfronten al règim d’Al Assad i no que no comparteixen els seus mètodes han estat també objecte de bombardejos. Davant d’això ja hi han hagut mobilitzacions a les zones alliberades de Síria amb pancartes que es pregunten Per què arriben ara els atacs nordamericans? O Per què no són contra el règim?

El poble sirià ha estat sol des dels primer dia: Estats Units, les potències europees i els propis països àrabs són còmplices de les massacres d’Al Assad i d’haver creat totes les condicions pel creixement de l’Estat Islàmic. No ens sorprèn ara que l’acció militar de l’imperialisme beneficii políticament al règim. Ja ni tant sols la retòrica de l’imperialisme en nom de les llibertats, i Al Assad s’ha convertit en el mal menor per Estats Units i Europa. Ni un sol segon ha parat de massacrar a la població siriana amb barrils de dinamita, mentre cínicament oferia col.laboració a la “coalició internacional” per derrota a l’Estat Islàmic. Aviat veurem si els atacs nordamericans també li donen més força en el terreny militar, després que el seu exèrcit ha banyat en sang una revolució popular que només ha pogut ser continguda amb l’ajuda de Rússia i Iran, i del seu satèl.lit, Hezbolàh.

L’Estat Islàmic és un subproducte del règim sirià, que durant tres anys ha utilitzat la “guerra antiterrorista” com pretext per reprimir la revolució democràtica que va esclatar el març del 2011. Al Assad buidà les presons de presoners d’al-Qaeda ( empresonats en els anys que Damasc es posà al servei de la “guerra contra el terror” de Bush) per omplir-les de revolucionaris sirians. Durant anys va permetre que l’Estat Islàmic creixés com a quinta columna de la revolució, amb atacs per la retaguarda per prendre les zones alliberades pels revolucionaris. Per tant, l’atac militar nordamericà, en coalició amb dictadures que oprimeixen brutalment als seus pobles ( com va passar amb la repressió dels manifestants de la plaça de la perla a Manam a mans dels exèrcits de Bahrein i Aràbia Saudita) serveix per refermar els règims d’Iraq i Síria, contra els quals s’han alçat els pobles.

Els bombardejos nordamericans no acabaran amb l’Estat Islàmic, reforçaran els règims odiats i augmentaran el sectarsime a la regió. Els únics que han combatut sobre el terreny el fanatisme han estat fins ara la resistència siriana i el poble kurd i si no assoleixen avanços és pel bloqueig atroç al que els ha sotmès Estats Units i Europa, que armaven el règim iraquià i permetien que el règim siriàs es sostingués militarment amb l’ajuda de Moscú i Teheran. Ajudar i solidaritzar-nos amb als pobles que lluiten a Síria i Iraq contra la barbàrie i per la llibertat és l’unic camí per derrotar el règim i a l’Estat Islàmic.

El triomf de la revolució siriana i l’enderrocament del règim odiat d’Al Assad són l’única alternativa de pau i progrés i és l’única solució acceptable pel poble sirià després de tant sofriment. És tasca de tots i totes els que volem un món més just i sense tirans donar suport als pobles del Mediterrani i Orient Mitjà que s’alçaren con la dictadura i la misèria reivindicant des de Tunísia a Fallujah, la fraternitat i la solidaritat entre els pobles, justícia social i llibertat.

4 de octubre de 2014

Comitè Català de Solidaritat amb el Poble Sirià…..

Aturem el càstig col·lectiu..

 Nou COMUNICAT de la coalició “No Més Complicitat amb Israel

Aturem el càstig col·lectiu a Palestina

Ja fa més de 66 anys que els palestins viuen en una vulneració sistemàtica dels seus drets humans i llibertats fonamentals. Israel, malgrat la seva aparença de país democràtic, no compleix mai les resolucions de les Nacions Unides i viola constantment la legalitat internacional. Ha pres al poble palestí la seves cases, les seves terres i la seva llibertat. I no s’atura. Des del 12 de juny, Israel ha augmentat les seves agressions. La campanya d’odi contra els àrabs s’ha transformat en una intensificació de l’ocupació a Cisjordània, on s’han escorcollat més de 2000 cases, s’han detingut més de 600 persones i se n’han matat 13.

A Gaza, els bombardejos de l’operació “Marge Protector” ja han causat 1400 ferits i prop de 200 víctimes mortals, de les quals més del 70% són civils, incloent-hi 36 criatures.

Mentrestant, però, amb la seva fermesa i la seva lluita, el poble palestí resisteix. Sobreviu a l’apartheid, la colonització, l’ocupació, les massacres i la neteja ètnica a les quals el sotmet Israel, un estat sionista, racista i assassí que s’enforteix amb la complicitat i l’ajuda dels Estats Units, de la Unió Europea i, també, de les nostres institucions i governs.

Davant d’aquesta situació, les organitzacions sotasignades ens neguem a equiparar la responsabilitat de les parts en el conflicte. Al darrera hi ha un sol culpable: el projecte sionista de colonització i ocupació de Palestina. Ens neguem a ser còmplices de la massacre del poble palestí i advoquem per l’estratègia internacional noviolenta de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, sol•licitada per la societat civil palestina.

Malgrat qualsevol alto el foc, la situació de fons continua i, per això, apostem per un procés de pau just, durador i digne. Per tant, exigim:

  • Que les institucions catalanes, començant pel Govern, trenquin les seves relacions i acords amb les institucions israelianes còmplices de l’opressió del poble palestí.
  • Que el Parlament de Catalunya rectifiqui la negació al dret d’autodeterminació del poble palestí.
  • Que l’Ajuntament de Barcelona revoqui el seu agermanament amb Tel Aviv.

Saludem el poble palestí en resistència i li fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem! Convidem tothom a sumar-se a la campanya BDS i altres iniciatives de suport.

GOVERN CATALÀ: PROU COMPLICITAT AMB ISRAEL! VISCA PALESTINA LLIURE!

Barcelona, 15 de juliol de 2014

Signa i comparteix!

http://nomescomplicitat.cat/aturem-el-castig-collectiu-a-palestina

Llegeix més…

Imatge

 MANIFEST

Fa tres anys de l’aixecament popular a Síria. Tot començà el mes de març de 2011 amb una demanda molt senzilla i molt clara: Llibertat i Dignitat contra el règim totalitari de la família dels Assad que governa el país amb mà de ferro des de fa més de 46 anys.

 A remolc de les revolucions a Tunísia i Egipte, la ciutat de Deraa, al sud del país, fou el bressol de la protesta després de l’empresonament d’un grup d’adolescents que havien pintat consignes contra el règim en un mur de la seva escola. Ràpidament va extendre’s per tot el país al crit de ” Fora, fora la dictadura de l’Assad”.

 La revolució siriana entra en el seu tercer any sense res a celebrar a excepció del fet que la voluntat popular no ha estat doblegada per un règim que fa molts mesos que ha perdut tota legitimitat a ulls dels seus ciutadans.

 El règim de Bachar Al-Assad i els seus sicaris maten, segresten, torturen i violen, però dia a dia, el poble sirià, des de la seva rica pluralitat ètnica i cultural, segueix mobilitzant-se, disposat a posar fi a un règim sanguinari i corrupte.

 El que començà com una revolta pacífica va derivar, a causa de la repressió del règim i la manca de suport internacional, en un enfrontament armat. Actualment, a més, també operen a Síria grups armats vinculats al terrorisme djihadista que practiquen tot tipus de brutalitats contra la població civil. Des d’aquí tota la nostra solidaritat amb en Marc Marginedas després del seu alliberament i el nostre suport a Javier Espinosa, Ricard García Vilanova i als seus familiars i amics, i a l’exigència que es posi fi als segrestos a periodistes i cooperants.

 Tota aquesta situació ha provocat un nivell alarmant de morts (140.000) i de refugiats i desplaçats (al voltant de 6.000.000).

 Denunciem l’acord entre les grans potències per donar suport (alguns amb armes, altres legitimant-lo com interlocutor) al règim de Bachar Al-Assad, que a Ginebra 2 va fer gala d’un gran cinisme. Darrera aquest recolzament hi ha la voluntat de mantenir l’estabilitat a la frontera nord d’Israel. Des de Rússia, passant per Iran i les potències occidentals se ha fet tot el possible per impedir la lliure autodeterminació del poble sirià. De res han servit totes les proves de la magnitud i gravetat dels abusos contra els drets humans que s’estan cometent en el país, la “comunitat internacional” prefereix mirar cap a una altra banda mentre la població en paga el preu.

 Per tot això, ens comprometem a continuar al costat del poble, donar-li suport en el seu camí cap a la llibertat i a difondre el nostre
posicionament solidari contra les matances a Síria. Considerem que ara més que mai es necessita l’ajuda de les organitzacions socials i els grups polítics que creuen en la llibertat i la dignitat dels pobles en la seva lluita contra els règims totalitaris, per acompanyar al poble de Síria a construir una nova societat basada en la lliure autodeterminació. Construir un país on els drets humans es respectin per a tothom, les minories siguin protegides i es garanteixi la justícia social.

 Les organitzacions que convoquem aquesta manifestació expressem fermament la nostra solidaritat amb el poble de Síria i la nostra angoixa davant el patiment i el dolor de les víctimes innocents d’aquesta espiral de violència. I volem reafirmar el nostre compromís per contribuir a una nova Síria, fonamentada en el respecte als drets humans, la llibertat, la tolerància religiosa i on hi hagi espai per a tothom.

Barcelona, 15 de març de 2014

Primeres signatures:
Associació Sírio-catalana per la Llibertat i la Democràcia

Comunitat Palestina de Catalunya

Lluita Internacionalista

Fundació per la Pau

Corrent Roig

Socialisme Llibertari

Sodepau

Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins

Comitè de solidaritat amb la revolució siriana

Dones x Dones

En Lluita

Acsur-Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya

Grup d’Educació per la Pau

Institut de Drets Humans de Catalunya

Fundació Nous Catalans

NOVACT-Institut Internacional per a l’Acció noviolenta

NOVA-Innovació Social

Universitat Internacional de la Pau

Casa del Llibre Àrab

Federació Catalana d’ONG

UGT

Avalot

CIEMEN

USOC

Enviat per: sodepau | 18 novembre, 2013

XX Setmana Cultural Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis

XX Setmana Cultural Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis

del 20 al 24 de novembre de 2013

La Mediterrània com a espai intercultural, com a lloc de convivència i respecte a la diversitat, ha de ser també el marc dins el qual les cultures troben el reconeixement just i les garanties per a la seva supervivència.

En aquest marc, i coincidint amb la XX edició de la Setmana cultural, aquest any hem decidit dedicar el projecte de solidaritat del Districte de Gràcia a fer una mirada global a tota la riba mediterrània i analitzar tots els canvis socials, polítics, geo estratègics que s’estan produint a la zona, després de les revoltes sorgides en alguns d’aquests països durant els darrers anys. Volem analitzar la repercussió d’aquests canvis en la vida quotidiana de les poblacions d’aquests països, en les relacions internacionals a la zona, l’emergència de nous poders a la Mediterrània i la postura d’Europa envers aquesta nova realitat.

També centrarem l’atenció en l’èxode massiu que provoquen conflictes sagnants de la Mediterrània, com és el cas de la guerra a Síria o els refugiats palestins. Moltes d’aquestes persones moren en aigües del Mediterrani, al naufragar les precàries embarcacions on viatgen cap Europa en busca d’una vida millor. La Mediterrània, ahir bressol de cultures, s’està transformant ara en un mar de mort i desesperança. Una realitat actual que cal evitar.

A través de diverses activitats, volem oferir a la ciutadania de Barcelona una panoràmica de la situació actual a la Mediterrània, de com van canviant les manifestacions culturals, els costums i la vida quotidiana d’uns pobles que ens son molt propers i amb els quals compartim un mar i una forma de vida.

El projecte de sensibilització “Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis” consta de tres cicles. Amb el XVIII Cicle Bitllet d’anada: la literatura àrab després de les revoltes, fet el passat mes d’abril, ens vam apropar al paper preponderant que van tenir les noves tecnologies en la difusió de les revoltes àrabs i també en la difusió de la creació literària i artística. Ara, amb la Setmana Cultural, volem analitzar els canvis que s’estan produint a la riba mediterrània durant els darrers anys, i el cicle Veus de la Mediterrània ens portarà l’espectacle poètic musical “Textos i música des de la Mediterrània” i el concert de  “Carles Dénia Trio”.

Els actes de la Setmana cultural es duran a terme al Centre cívic El Coll-La Bruguera, a l’Espai Jove La Fontana i al Centre cívic La Sedeta.

Programa d’activitats

Dimecres 20 de novembre

Espai Jove La Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192)

  • 19:30 Taula rodona: “Canvis a la Mediterrània: cap a on caminen els pobles àrabs? I les relacions entre els països de la zona i envers Europa?”

Amb la participació de Carla Fibla, periodista i directora del web aish.com.es; Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed i redactora en cap de la revista afkar/idees;  Eduard Soler, expert en la Mediterrània i l’Orient Mitjà al CIDOB i Maria AlbaGilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio.

Moderador: Felip Roca Blasco, Director del Programa de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Dimecres 20 de novembre

 Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

  • 20:00  “Mi Makhszen y yo”, projecció del documental realitzat per Nadir Boumouch, Marroc-2011  VOSE  

El 20 de febrer del 2011 els marroquins van sortir al carrer per demanar democràcia, justícia i dignitat. Un documental sobre els activistes que van liderar aquest aixecament, el Moviment 20F, contra el Makhzen, les elits governants del Marroc.

Debat amb Zohair el Hairan, de l’Associació d’Estudiants Marroquins a Catalunya.

Dijous 21 de novembre

Espai Jove La Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192)

  • 19:30  “Rap Arab”, projecció del documental realitzat per Bachir Bensaddek.

Diversos artistes, tres països, un únic idioma: l’àrab; un únic estil: el hip hop. Des de Casablanca a Alep s’alcen les veus d’aquests joves. El seu or negre són les paraules; el rap, una maquinària ben engreixada de taules de mescla i sons diversos. Joves que s’atreveixen a prendre la paraula fins i tot quan se’ls nega. 

Debat amb Pilar Sampietro, periodista, directora del programa Mediterráneo de Ràdio 3.

Divendres 22 de novembre

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  • 19:30  “L’art urbà i altres expressions culturals com a eina de reivindicació en la revolució egípcia”, conferència a càrrec d’Èlia Romo-Terol, doctoranda de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, i Marta Ballesta, llicenciada en Humanitats i Periodisme.
  • 22:00  Veus de la Mediterrània. Carles Dénia, cantaor, guitarrista i compositor format acadèmicament en l’àmbit del jazz, ens presenta el seu darrer treball:

“El paradís de les paraules”, dedicat a la poesia d’escriptors àrabs que van viure en les actuals terres valencianes (Ar-Russafí, Ibn Aixa, Ibn al-Jannan, Ibn az-azqquaq, Marj al-Khul…), a partir de l’adaptació al valencià de Josep Piera. Amb un estil molt personal, impregnat de flamenc, cant tradicional valencià i altres sons mediterranis, que li han valgut diversos premis (com l’Ovidi Montllor 2009), Carles Dénia (veu), Pau Figueres (guitarra) i Lluna Aragó (violí) ens ofereixen una magnífica creació musical.

Entrada lliure

Dissabte 23 de novembre

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  • 18:00 “Com si haguéssim agafat una cobra”, projecció del documental  realitzat per Hala Alabdalla sobre Síria, 120 min-VOSC. 

Durant els dos anys que ha durat la realització de la pel·lícula, des de l’estiu de 2010 fins el de 2012, el Pròxim Orient ha conegut immensos trasbalsos,  sobretot en els dos països de la pel·lícula: Egipte i Síria. Una pel·lícula sobre la llibertat d’expressió i la seva repressió en aquests països, no podia fer una altra cosa que embarcar-se en les revolucions en curs, interrogant l’experiència de diferents caricaturistes egipcis i sirians abans i durant aquesta sotragada històrica contra el despotisme. Aquest documental intenta prendre el pols d’una llibertat cridada a garantir el nostre futur i el nostre dret d’expressió, i a preservar-nos dels censors. La periodista i escriptora siriana Samar Yazbek acompanya la pel·lícula amb la seva reflexió i sentiments, des de Damasc abans de la revolució a Síria, fins al seu exili a França cinc mesos després del seu esclat. 

Debat amb Hala Alabdalla, directora del documental.

  • 21:00   “Textos i música des de la Mediterrània”, lectura dramatitzada de poemes d’escriptors i escriptores mediterranis a càrrec de l’actriu Mònica Van Campen, amb l’acompanyament musical d’Aziz Khodari (veu i percussió).

Entrada lliure

 

Diumenge 24 de novembre

Cloenda de la Setmana cultural al Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  •  12:00  “Xarop de Cargol” Poemes i cançons contra els mals dels més petits (45’), espectacle infantil de teatre d’ombres a càrrec de la Cia. Mercè Framis.

Sinopsi: la Clara, una nena molt petita però amb un cor molt gran, elabora amb poemes i cançons uns remeis molt especials per guarir els mals dels més menuts… Vine amb la teva família a endinsar-te en un món màgic ple de llums, ombres i colors!

Entrada lliure

Exposició

Espai d’exposicions del Centre Cívic La Sedeta

  • “La Síria que no serà!”, exposició de fotografies realitzades per Glòria Giménez, fotoreportera.

Entre 1991 i 2001, la Gloria Giménez va recórrer el Pròxim orient en uns viatges que la portaven des de Palestina fins Palmira, des de Latakia fins a Bosrà, passant per Damasc i Alep, fotografiant carrers, mercats, gent, patrimoni, espais de culte, llocs sagrats… 

Avui la guerra civil haurà esborrat la imatge que teníem de Síria, diversa i rica, terra de ponts, camins, rius i sorra, espai on Orient i Occident es fonien en les mateixes aigües, creences i solucio ns artístiques. La Síria d’abans l’haurem de visualitzar a partir d’imatges, com les que podem veure en aquest recull fet a partir d’una exposició que l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) va produir el 2004.

          Del 14 al 27 de novembre

  • Centre cívic El Coll-La Bruguera, c/Aldea, 15. Tel. 93 256 28 77

             Bus: 28, 87 i 92. Metro: L3 Vallcarca i L5 El Coll-La Teixonera.

  • Espai Jove La Fontana, c/ Gran de Gràcia, 190-192.

             Bus: 22, 24, 28, 87, 114 i 116. Metro: L3 Fontana.

  • Centre cívic La Sedeta, c/Sicília, 321. Tel. 93 459 12 28 / 93 207 37 03

              Bus: 15, 20, 39, 45, 47, 114 i 116. Metro: L4 Joànic, L2 i L5 Sagrada Família.

 Organitza:

Ajuntament de Barcelona / Districte de Gràcia

Coorganitza: Sodepau

Col·laboren:

Solidaritat i Cooperació Internacional Ajuntament de Barcelona

IEMed

Casa Árabe

Centre Cívic El Coll-La Bruguera

Centre Cívic La Sedeta

Espai Jove La Fontana

Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.059 other followers