Imatge

 MANIFEST

Fa tres anys de l’aixecament popular a Síria. Tot començà el mes de març de 2011 amb una demanda molt senzilla i molt clara: Llibertat i Dignitat contra el règim totalitari de la família dels Assad que governa el país amb mà de ferro des de fa més de 46 anys.

 A remolc de les revolucions a Tunísia i Egipte, la ciutat de Deraa, al sud del país, fou el bressol de la protesta després de l’empresonament d’un grup d’adolescents que havien pintat consignes contra el règim en un mur de la seva escola. Ràpidament va extendre’s per tot el país al crit de ” Fora, fora la dictadura de l’Assad”.

 La revolució siriana entra en el seu tercer any sense res a celebrar a excepció del fet que la voluntat popular no ha estat doblegada per un règim que fa molts mesos que ha perdut tota legitimitat a ulls dels seus ciutadans.

 El règim de Bachar Al-Assad i els seus sicaris maten, segresten, torturen i violen, però dia a dia, el poble sirià, des de la seva rica pluralitat ètnica i cultural, segueix mobilitzant-se, disposat a posar fi a un règim sanguinari i corrupte.

 El que començà com una revolta pacífica va derivar, a causa de la repressió del règim i la manca de suport internacional, en un enfrontament armat. Actualment, a més, també operen a Síria grups armats vinculats al terrorisme djihadista que practiquen tot tipus de brutalitats contra la població civil. Des d’aquí tota la nostra solidaritat amb en Marc Marginedas després del seu alliberament i el nostre suport a Javier Espinosa, Ricard García Vilanova i als seus familiars i amics, i a l’exigència que es posi fi als segrestos a periodistes i cooperants.

 Tota aquesta situació ha provocat un nivell alarmant de morts (140.000) i de refugiats i desplaçats (al voltant de 6.000.000).

 Denunciem l’acord entre les grans potències per donar suport (alguns amb armes, altres legitimant-lo com interlocutor) al règim de Bachar Al-Assad, que a Ginebra 2 va fer gala d’un gran cinisme. Darrera aquest recolzament hi ha la voluntat de mantenir l’estabilitat a la frontera nord d’Israel. Des de Rússia, passant per Iran i les potències occidentals se ha fet tot el possible per impedir la lliure autodeterminació del poble sirià. De res han servit totes les proves de la magnitud i gravetat dels abusos contra els drets humans que s’estan cometent en el país, la “comunitat internacional” prefereix mirar cap a una altra banda mentre la població en paga el preu.

 Per tot això, ens comprometem a continuar al costat del poble, donar-li suport en el seu camí cap a la llibertat i a difondre el nostre
posicionament solidari contra les matances a Síria. Considerem que ara més que mai es necessita l’ajuda de les organitzacions socials i els grups polítics que creuen en la llibertat i la dignitat dels pobles en la seva lluita contra els règims totalitaris, per acompanyar al poble de Síria a construir una nova societat basada en la lliure autodeterminació. Construir un país on els drets humans es respectin per a tothom, les minories siguin protegides i es garanteixi la justícia social.

 Les organitzacions que convoquem aquesta manifestació expressem fermament la nostra solidaritat amb el poble de Síria i la nostra angoixa davant el patiment i el dolor de les víctimes innocents d’aquesta espiral de violència. I volem reafirmar el nostre compromís per contribuir a una nova Síria, fonamentada en el respecte als drets humans, la llibertat, la tolerància religiosa i on hi hagi espai per a tothom.

Barcelona, 15 de març de 2014

Primeres signatures:
Associació Sírio-catalana per la Llibertat i la Democràcia

Comunitat Palestina de Catalunya

Lluita Internacionalista

Fundació per la Pau

Corrent Roig

Socialisme Llibertari

Sodepau

Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins

Comitè de solidaritat amb la revolució siriana

Dones x Dones

En Lluita

Acsur-Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya

Grup d’Educació per la Pau

Institut de Drets Humans de Catalunya

Fundació Nous Catalans

NOVACT-Institut Internacional per a l’Acció noviolenta

NOVA-Innovació Social

Universitat Internacional de la Pau

Casa del Llibre Àrab

Federació Catalana d’ONG

UGT

Avalot

CIEMEN

USOC

Enviat per: sodepau | 18 novembre, 2013

XX Setmana Cultural Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis

XX Setmana Cultural Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis

del 20 al 24 de novembre de 2013

La Mediterrània com a espai intercultural, com a lloc de convivència i respecte a la diversitat, ha de ser també el marc dins el qual les cultures troben el reconeixement just i les garanties per a la seva supervivència.

En aquest marc, i coincidint amb la XX edició de la Setmana cultural, aquest any hem decidit dedicar el projecte de solidaritat del Districte de Gràcia a fer una mirada global a tota la riba mediterrània i analitzar tots els canvis socials, polítics, geo estratègics que s’estan produint a la zona, després de les revoltes sorgides en alguns d’aquests països durant els darrers anys. Volem analitzar la repercussió d’aquests canvis en la vida quotidiana de les poblacions d’aquests països, en les relacions internacionals a la zona, l’emergència de nous poders a la Mediterrània i la postura d’Europa envers aquesta nova realitat.

També centrarem l’atenció en l’èxode massiu que provoquen conflictes sagnants de la Mediterrània, com és el cas de la guerra a Síria o els refugiats palestins. Moltes d’aquestes persones moren en aigües del Mediterrani, al naufragar les precàries embarcacions on viatgen cap Europa en busca d’una vida millor. La Mediterrània, ahir bressol de cultures, s’està transformant ara en un mar de mort i desesperança. Una realitat actual que cal evitar.

A través de diverses activitats, volem oferir a la ciutadania de Barcelona una panoràmica de la situació actual a la Mediterrània, de com van canviant les manifestacions culturals, els costums i la vida quotidiana d’uns pobles que ens son molt propers i amb els quals compartim un mar i una forma de vida.

El projecte de sensibilització “Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis” consta de tres cicles. Amb el XVIII Cicle Bitllet d’anada: la literatura àrab després de les revoltes, fet el passat mes d’abril, ens vam apropar al paper preponderant que van tenir les noves tecnologies en la difusió de les revoltes àrabs i també en la difusió de la creació literària i artística. Ara, amb la Setmana Cultural, volem analitzar els canvis que s’estan produint a la riba mediterrània durant els darrers anys, i el cicle Veus de la Mediterrània ens portarà l’espectacle poètic musical “Textos i música des de la Mediterrània” i el concert de  “Carles Dénia Trio”.

Els actes de la Setmana cultural es duran a terme al Centre cívic El Coll-La Bruguera, a l’Espai Jove La Fontana i al Centre cívic La Sedeta.

Programa d’activitats

Dimecres 20 de novembre

Espai Jove La Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192)

  • 19:30 Taula rodona: “Canvis a la Mediterrània: cap a on caminen els pobles àrabs? I les relacions entre els països de la zona i envers Europa?”

Amb la participació de Carla Fibla, periodista i directora del web aish.com.es; Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed i redactora en cap de la revista afkar/idees;  Eduard Soler, expert en la Mediterrània i l’Orient Mitjà al CIDOB i Maria AlbaGilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio.

Moderador: Felip Roca Blasco, Director del Programa de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Dimecres 20 de novembre

 Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

  • 20:00  “Mi Makhszen y yo”, projecció del documental realitzat per Nadir Boumouch, Marroc-2011  VOSE  

El 20 de febrer del 2011 els marroquins van sortir al carrer per demanar democràcia, justícia i dignitat. Un documental sobre els activistes que van liderar aquest aixecament, el Moviment 20F, contra el Makhzen, les elits governants del Marroc.

Debat amb Zohair el Hairan, de l’Associació d’Estudiants Marroquins a Catalunya.

Dijous 21 de novembre

Espai Jove La Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192)

  • 19:30  “Rap Arab”, projecció del documental realitzat per Bachir Bensaddek.

Diversos artistes, tres països, un únic idioma: l’àrab; un únic estil: el hip hop. Des de Casablanca a Alep s’alcen les veus d’aquests joves. El seu or negre són les paraules; el rap, una maquinària ben engreixada de taules de mescla i sons diversos. Joves que s’atreveixen a prendre la paraula fins i tot quan se’ls nega. 

Debat amb Pilar Sampietro, periodista, directora del programa Mediterráneo de Ràdio 3.

Divendres 22 de novembre

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  • 19:30  “L’art urbà i altres expressions culturals com a eina de reivindicació en la revolució egípcia”, conferència a càrrec d’Èlia Romo-Terol, doctoranda de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, i Marta Ballesta, llicenciada en Humanitats i Periodisme.
  • 22:00  Veus de la Mediterrània. Carles Dénia, cantaor, guitarrista i compositor format acadèmicament en l’àmbit del jazz, ens presenta el seu darrer treball:

“El paradís de les paraules”, dedicat a la poesia d’escriptors àrabs que van viure en les actuals terres valencianes (Ar-Russafí, Ibn Aixa, Ibn al-Jannan, Ibn az-azqquaq, Marj al-Khul…), a partir de l’adaptació al valencià de Josep Piera. Amb un estil molt personal, impregnat de flamenc, cant tradicional valencià i altres sons mediterranis, que li han valgut diversos premis (com l’Ovidi Montllor 2009), Carles Dénia (veu), Pau Figueres (guitarra) i Lluna Aragó (violí) ens ofereixen una magnífica creació musical.

Entrada lliure

Dissabte 23 de novembre

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  • 18:00 “Com si haguéssim agafat una cobra”, projecció del documental  realitzat per Hala Alabdalla sobre Síria, 120 min-VOSC. 

Durant els dos anys que ha durat la realització de la pel·lícula, des de l’estiu de 2010 fins el de 2012, el Pròxim Orient ha conegut immensos trasbalsos,  sobretot en els dos països de la pel·lícula: Egipte i Síria. Una pel·lícula sobre la llibertat d’expressió i la seva repressió en aquests països, no podia fer una altra cosa que embarcar-se en les revolucions en curs, interrogant l’experiència de diferents caricaturistes egipcis i sirians abans i durant aquesta sotragada històrica contra el despotisme. Aquest documental intenta prendre el pols d’una llibertat cridada a garantir el nostre futur i el nostre dret d’expressió, i a preservar-nos dels censors. La periodista i escriptora siriana Samar Yazbek acompanya la pel·lícula amb la seva reflexió i sentiments, des de Damasc abans de la revolució a Síria, fins al seu exili a França cinc mesos després del seu esclat. 

Debat amb Hala Alabdalla, directora del documental.

  • 21:00   “Textos i música des de la Mediterrània”, lectura dramatitzada de poemes d’escriptors i escriptores mediterranis a càrrec de l’actriu Mònica Van Campen, amb l’acompanyament musical d’Aziz Khodari (veu i percussió).

Entrada lliure

 

Diumenge 24 de novembre

Cloenda de la Setmana cultural al Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

  •  12:00  “Xarop de Cargol” Poemes i cançons contra els mals dels més petits (45’), espectacle infantil de teatre d’ombres a càrrec de la Cia. Mercè Framis.

Sinopsi: la Clara, una nena molt petita però amb un cor molt gran, elabora amb poemes i cançons uns remeis molt especials per guarir els mals dels més menuts… Vine amb la teva família a endinsar-te en un món màgic ple de llums, ombres i colors!

Entrada lliure

Exposició

Espai d’exposicions del Centre Cívic La Sedeta

  • “La Síria que no serà!”, exposició de fotografies realitzades per Glòria Giménez, fotoreportera.

Entre 1991 i 2001, la Gloria Giménez va recórrer el Pròxim orient en uns viatges que la portaven des de Palestina fins Palmira, des de Latakia fins a Bosrà, passant per Damasc i Alep, fotografiant carrers, mercats, gent, patrimoni, espais de culte, llocs sagrats… 

Avui la guerra civil haurà esborrat la imatge que teníem de Síria, diversa i rica, terra de ponts, camins, rius i sorra, espai on Orient i Occident es fonien en les mateixes aigües, creences i solucio ns artístiques. La Síria d’abans l’haurem de visualitzar a partir d’imatges, com les que podem veure en aquest recull fet a partir d’una exposició que l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) va produir el 2004.

          Del 14 al 27 de novembre

  • Centre cívic El Coll-La Bruguera, c/Aldea, 15. Tel. 93 256 28 77

             Bus: 28, 87 i 92. Metro: L3 Vallcarca i L5 El Coll-La Teixonera.

  • Espai Jove La Fontana, c/ Gran de Gràcia, 190-192.

             Bus: 22, 24, 28, 87, 114 i 116. Metro: L3 Fontana.

  • Centre cívic La Sedeta, c/Sicília, 321. Tel. 93 459 12 28 / 93 207 37 03

              Bus: 15, 20, 39, 45, 47, 114 i 116. Metro: L4 Joànic, L2 i L5 Sagrada Família.

 Organitza:

Ajuntament de Barcelona / Districte de Gràcia

Coorganitza: Sodepau

Col·laboren:

Solidaritat i Cooperació Internacional Ajuntament de Barcelona

IEMed

Casa Árabe

Centre Cívic El Coll-La Bruguera

Centre Cívic La Sedeta

Espai Jove La Fontana

Enviat per: sodepau | 21 octubre, 2013

VII MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA

cine_arabe_13_cartell_2507

Del 6 al 10 de novembre de 2013

A la Filmoteca de Catalunya

S’acosta el mes de novembre i també, per setè any consecutiu en aquestes dates, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Si sempre hem fet bandera de la necessitat d’endinsar-nos en el passat, per interrogar-lo i recuperar-ne vides i universos silenciats que ens ajuden a entendre el  present i a imaginar un futur millor, enguany podem dir que la memòria és l’eix vertebrador de la Mostra. I no podia ser d’una altra manera, ja que el Líban és el país convidat d’aquesta edició. Un país petit, cruïlla de mons diversos i amb ferides encara sagnants en els seus records i geografia. Per això proposem un recorregut per la seva història dels darrers trenta anys amb dues pel.lícules cabdals de la seva cinematografia i amb dos documentals que, des d’una mirada actual al passat, ens apropen a alguns dels grans reptes del present.

També hem volgut recuperar un mite de la lluita anticolonial a través de la figura de Zabana, un dels primers líders de la lluita per la independència d’Algèria. I finalment, com que la memòria també és curta, tornem –una vegada més– a la plaça Tahrir d’aquell 25 de gener del 2011 que va emocionar el món. I ens hi portarà L’hivern del descontentament d’Ibrahim El Batout, que opta a millor pel·lícula de parla no anglesa en la propera edició dels Oscars,  i que es podrà veure per primera vegada a l’Estat espanyol en aquesta Mostra.

Per seguir el dia a dia de la VII Mostra seguiu-nos a Facebook (www.facebook.com/pages/Mostra-de-Cinema-Àrab-i-Mediterrani-de-Catalunya)         i a twitter@mostraarab

També podeu consultar el blog i millor encara, us hi podeu subscriure per rebre les publicacions directament al vostre correu electrònic: http://mostracinearab.wordpress.com

Ben aviat tindrem els cartells i programes de mà que podreu passar a buscar per RAI (Carders, 12, pral.)

 

L’Equip de la Mostra

 
Enviat per: sodepau | 19 agost, 2013

Solidaridad con el pueblo egipcio

Condemnem la brutal repressió a Egipte

Ens horroritza la brutalitat de les recents agressions de l’exèrcit i la policia contra civils a Egipte. L’atac als campaments el dimecres, 14 d’agost, va acabar en una matança. Es desconeixen, per manipulació, les xifres exactes de morts —les autoritats parlen de més de 700; els Germans Musulmans de milers— però és evident que s’han assassinat moltíssimes persones, i se n’han ferit milers més. Aquestes víctimes són civils de tota mena —homes, dones i canalla— de diverses creences i simpaties polítiques.

Aquesta violència representa una amenaça a tot el procés revolucionari i a totes les forces que volen el progrés a Egipte. Va acompanyada d’un augment de les detencions, sense garanties legals, a diferents sectors de la població, activistes de tot tipus —islamistes, sindicalistes, vaguistes…— i fins i tot transeunts.Les forces de seguretat egípcies han detingut i apallissat un nombre desconegut de periodistes; fins ara n’han assassinat quatre. Aquests atacs se sumen al tancament per part dels militars de molts canals de televisió. Tot plegat, el que volen és impedir que la informació respecte a la repressió arribi lliurament.Hi ha diferents opinions respecte a la presidència de Mohamed Mursi, dels Germans Musulmans, i als esdeveniments del 30 juny al 3 de juliol que van provocar la seva caiguda del poder, però no hi pot haver dubtes que la brutalitat mostrada recentment per les forces de seguretat egípcies és inexcusable. També són inexcusables els atacs a les esglésies coptes i els denunciem, sigui qui sigui el culpable: els Germans Musulmans o òrgans relacionats amb l’Estat.La repressió desfermada pels generals egipcis ha provocat la dimissió de Mohamed ElBaradei, fins llavors Vice President del nou govern. Per la seva banda, les principals organitzacions egípcies pels drets humans han condemnat, en un comunicat conjunt, els recents actes violents al seu país; denuncien, a més a més, que les forces de seguretat han cremat cossos de les seves víctimes, se suposa que per intentar encobrir les proves de la seva brutalitat.Fem una crida a la societat civil i als nostres governs a rebutjar aquesta violència colpista. No volem que les esperances, que les revolucions àrabs van produir arreu del món, quedin ofegades en sang.

Advertim als generals egipcis que la justícia internacional, per limitada i lenta que sigui, els pot arribar a condemnar. Farem allò que puguem perquè així sigui.

Exigim als estats i governs internacionals que cessin tota col·laboració amb les forces armades d’Egipte, fins que hi hagi en aquest país un govern civil i democràtic, sense ingerències militars. En particular, demanem al President d’EUA, Barack Obama, que anul·li l’ajut de 1.300 milions de dòlars que el seu país destina cada any a l’exèrcit egipci.

Enviem la nostra solidaritat al poble egipci, amb tota la seva diversitat i desitgem que pugui trobar el seu camí per avançar cap a la plena democràcia i justícia social.

Adhesions fins al 19 d’agost de 2013:

Es poden afegir noves adhesions a baix com a comentaris, o enviar-les a davidxxbcn@gmail.com

Individuals
Oriol Amorós i March, diputat al Parlament per ERC
Quim Arrufat, CUP-AE
Salim Benamara, imam i activista pels drets humans
Luis Blanco, militant de la IAC
Jaume Botey Vallés, professor UAB
Txell Bragulat, Directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya
Laura Camargo Fernández, professora UIB, militant internacionalista i anticapitalista
Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC-STEs
Liliana Cordova, membre de la Red Internacional de Judíos Antisionistas
Josep Cruelles, militant internacionalista de la Assemblea Bolivariana de Catalunya
Sylviane Dahan Sellem, membre de Junts
Esther del Alcázar, mestra i militant de Lluita Internacionalista
David Escudé Rodríguez, regidor pel PSC, Barcelona
Ramon Font, delegat sindical d’USTEC-STEs (IAC)
Albert Garcia, activista de la Plataforma Unitària per la Universitat Pública
José Luis Gordillo, activista del moviment per la pau
Marc Jamal, militant del moviment de solidaritat amb Palestina
Salah Jamal, metge i escriptor
David Karvala, activista en solidaritat amb Egipte i militant d’En lluita
Jaume Llansó, activista del moviment per la pau
Montse Manent, activista del moviment per la pau
Pilar Massana Llorens, treballadora social
Victòria Moreno i Campón, activista feminista i mestra
Empar Navarro, professora d’institut
Flor Nieto, membre de Sodepau
Pepe Nieto, militant internacionalista de Sodepau
Pere Ortega, activista per la pau
Ferran Pedret i Santos, advocat, diputat al Parlament pel PSC
Jordi Pedret i Grenzner, advocat
Josep Maria Pijuan, militant d’ICV i membre de Rubí Solidari
Lluís Rabell, President de la FAVB
Glòria Roig i Giménez, activista feminista i logopeda
Manel Ros, periodista i activista social
Jorge Sánchez, activista internacionalista i militant de Revolta Global
Francesc Tubau, activista del moviment per la pau
Sara Vilà Galán, diputada al Parlament per ICV-EUiA
Adhesions d’entitats
Agrupació del PSC-Sant Martí
Ateneu Popular Cerdà
Centre Euro Àrab de Catalunya
Centre Islàmic Camí de la Pau
En lluita
Esquerra Republicana de Catalunya
Lluita Internacionalista
Revolta Global-Esquerrra Anticapitalista
Sodepau 

 

 

 

Imatge

Concours de court-métrages online Sur:
FEMME, CONFLICT ARMÉ ET CULTURE DE PAIX

Participants: Femmes de tout le monde. 

Récéption des courts-métratges: Du 30 mai au 15 octobre 2013.

3 prix:

- Court-métratge le plus voté: 1000€
- Prix du jury
Général: 1000€
Jusqu’à 20 ans: 400€

Les bases du concours et toute l’information  femfilms.violenciadegenere.org 

On vous encourage à participer et on vous sera trés reconnaissantes si vous nous aideriez à diffuser le concours.

On attend Vos court-métrages!

 

 

Online Short Film Competition on
WOMEN, ARMED CONFLICT AND PEACE

Participants: women from all over the world

Deadline: October 15th 2013

3 awards:

- Popularity Award: 1000€

- Jury Awards

     General: 1000€

     Women under 20: 400€

 Regulations and more info at   femfilms.violenciadegenere.org

We encourage all women to participate and we’ll be very grateful if you help to spread the word! 

 

Looking forward to seeing your films!

 

Imatge

Comença el concurs FemFilmsFemPau, iniciativa engegada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, en col·laboració amb l’Associació Hèlia, Pau Sempre, el Col·lectiu Maloka i Sodepau.

L’objectiu d’aquest concurs és que dones de tot el món enviïn el seus curts, donant la seva mirada sobre les conseqüències de les violències que pateixen en mig dels conflictes armats i sobre el paper de les dones en la construcció de pau en mig d’aquests conflictes.

 Hi poden participar dones de tot el món i la participació és online.

Durada dels curts: màxim 3 minuts.

Data límit per a la recepció de curts és fins al 15 d’octubre de 2013.

 3 PREMIS:

 - Curt més votat: 1000EUR

 - Premis del Jurat

     General: 1000EUR

     Menors de 20 anys: 400EUR

Podeu trobar les bases del concurs i tota la informació a:  www.femfilms.violenciadegenere.org

Us animem a participar i estarem molt agraïdes si ens ajudeu a difondre aquesta iniciativa.

Esperem els vostres curts!

 

CFDA_logo

COMUNICAT DE PREMSA

Conferència de premsa- informe 2011-2013

 

Mentre que el President Abdelaziz Bouteflika pretén després d’anys treballar per a una obertura democràtica del país, al final del seu tercer mandat, una sola constant s’imposa: les llibertats, els drets humans i l’Estat de Dret queden sempre per conquistar a Algèria.

Davant els nombrosos testimonis recollits entre les associacions, sindicats autònoms, militants i defensors dels drets, el CFDA ha emprès una veritable labor de recerca de fons i treballs de camp. En el seu informe: El règim algerià a prova dels drets humans – La il·lusió del canvi, el CFDA proporciona una visió general de les nombroses violacions dels drets humans comeses a Algèria des de 2011.

Els dos últims anys han estat marcats per l’aixecament formal de l’estat d’emergència en 2011, que es va fer a costa de la integració dins del dret comú del que es disposa en el règim d’excepció i mitjançant l’enfortiment dels poders de l’exèrcit en la lluita contra el terrorisme. D’altra banda, l’aixecament de l’estat d’emergència va ser seguit d’una gran “reforma” al gener de 2012. Aquesta reforma presentada com un avanç democràtic només ha conduït realment a l’aprovació de noves lleis regressives en relació als partits polítics, a la informació i a les associacions. Cap progrés pot ser constatat en relació a les desaparicions forçades. La Carta per la Pau i la Reconciliació Nacional de 2005 i la seva normativa advoquen per l’oblit i la impunitat, i prohibeixen l’accés a les famílies dels desapareguts a la Veritat i la Justícia.

El règim algerià ha volgut mantenir la il·lusió d’un canvi quan la realitat es caracteritza per la continuïtat en la repressió, la impunitat i les violacions de les llibertats civils i de drets humans. Les algerianes i els algerians que reclamen respecte als seus drets tant civils com a polítics, econòmics, socials i culturals estan subjectes a discriminació, arrests arbitraris, detencions extrajudicials, fustigació judicial i fins i tot de vegades a tortura. Des de gener de 2013, les reivindicacions socials són cada vegada més nombroses i importants, exigint una millora en la qualitat de vida, accés al treball o a un habitatge digne, sent reprimides per les forces de seguretat.

Avui, a la llum d’aquest balanç general dramàtic, el CFDA demana al règim algerià:

  • a comprometre’s en una veritable obertura democràtica i establir un Estat de Dret respectuós amb els drets i llibertats de les algerianes i algerians,
  • a cessar totes les violacions de les llibertats individuals i col·lectives, inclòs posar fi a l’assetjament i persecució als defensors de drets humans,
  • a legislar d’acord amb els compromisos assumits a nivell internacional, mitjançant la derogació dels textos que violin les convencions sobre drets humans, tals com les lleis regressives de gener de 2012 i la Carta per la Pau i la Reconciliació Nacional de 2005 i el seu reglament d’aplicació.
Paris,  27 juny 2013
Nassera Dutour
Portaveu del Colectiu de Familiars de Desapareguts a Algèria
Colectiu de Familiars de Desapareguts a Algèria
Guanyador de l’esment especial del Premi dels Drets Humans de la República Francesa en 2006 
112, rue de Charenton – 75012 Paris – France Tel/fax. : +33(0)1 43 44 87 82 – cfda@disparus-algerie.org / http://www.algerie-disparus.org

Imatge

Declaració d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

Comencem amb les paraules del sindicat estudiantil on militava aquest noi de 19 anys:

“Dimecres 5 de juny de 2013, sortint d’una botiga de roba prop de la gare Saint-Lazare, el nostre company Clément, sindicalista a Solidaires Etudiant-e-s i militant a Action Antifasciste Paris-Banlieue, va ser colpejat fins a la mort per membres de l’extrema dreta radical. La mort del nostre camarada s’inscriu en un context de creixement d’un moviment feixista violent a França i arreu d’Europa. En Clément és en estat de mort cerebral a causa de les ferides produïdes per l’atac, a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière.”

Fem les següents observacions:

  1. Des d’Unitat Contra el Feixis me i el Racisme expressem el nostre condol per aquesta nova víctima de l’extrema dreta i enviem la nostra solidaritat a la seva família, amistats i company(e)s.
  2. L’atac es produeix després de setmanes de protestes contra el matrimoni gai, mobilitzacions homòfobes en les quals les organitzacions d’extrema dreta —incloent-hi el grup nazi Jeunesses nationalistes révolutionnaires (JNR), presumptes responsables de l’agressió— han participat de manera destacada i impune. L’atac a En Clément és el tràgic resultat de permetre que els feixistes es normalitzin.
  3. El Front National de Marine Le Pen s’ha esforçat en desmarcar-se de l’assassinat però se sap que grupuscles nazis com JNR formen part de l’entorn de l’FN des del seu naixement i fins avui. Segons alguns informes, un dels agressors portava una samarreta de l’FN. El cos sense vida d’aquest jove és la terrible realitat que s’amaga darrere dels vestits i corbates dels polítics “identitaris”.
  4. Els informes de França indiquen que les autoritats entenen aquesta agressió com a un atac feixista i parlen de prendre mesures contra l’extrema dreta. Aquesta reacció, si es confirma, és molt millor que la que veiem massa sovint a l’Estat espanyol, on moltes vegades les agressions feixistes s’interpreten com a “baralles entre tribus urbanes”. La violència nazi s’ha d’anomenar i condemnar com a tal.
  5. En aquest sentit, aprofitem per respondre als polítics que durant les últimes setmanes han titllat de “nazis” als i les activistes de moviments socials com la PAH. La irresponsabilitat de la seva banalització del nazisme i el feixisme queda al descobert avui, quan veiem la cara real de l’extrema dreta.
  6. Just ara fa 20 anys que va morir un altre jove antifeixista, Guillem Agulló, assassinat pels nazis. Enviem també la nostra solidaritat a la seva família, amistats i company(e)s. Però ja fa temps que són masses víctimes, massa dolor. Calen respostes.
  7. Com comenten Solidaires Etudiant-e-s aquest brutal atac forma part d’un problema més general, el creixement del feixisme arreu del continent. Fa falta una lluita forta i unitària contra l’amenaça feixista a França, a l’Estat espanyol i arreu d’Europa.
  8. Finalment, l’atac és un motiu més per enfortir la lluita a casa nostra. Convidem i cridem a les persones i entitats que encara no l’hagin fet a sumar-se a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Feixisme mai més! No passaran!

Convoquem una concentració amb espelmes, demà divendres 7 de juny, a les 22h, davant el Consolat Francès, Ronda Universitat, 22 bis, Barcelona, en memòria del Clément Méric i de totes les víctimes del feixisme. 

Unitat contra el feixisme i el racisme

Barcelona, 6 de juny de 2013

 

 

Enviat per: sodepau | 14 maig, 2013

1a TROBADA DE CINECLUBS DE LA MEDITERRÀNIA

Imagen

El repte de la distribució del cinema àrab

 SODEPAU i la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) fa vora tres anys que col.laborem en la difusió i promoció del cinema àrab i mediterrani a Catalunya. Enguany donem continuïtat i enfortim aquest treball entre les dues entitats amb l’organització de la 1a Trobada de Cineclubs del Mediterrani. Per primera vegada organitzacions del públic d’arreu de l’àrea mediterrània i associacions culturals i de solidaritat es troben per afrontar plegades el repte de la distribució del cinema àrab als nostres països.

Aquesta activitat complementa la  “Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, organitzada per Sodepau i la Filmoteca de Catalunya, i pretén donar un salt qualitatiu en la direcció de crear espais permanents i que de forma periòdica ofereixin la possibilitat de gaudir a casa nostra del cinema àrab.

Imagen

Del 23 al 26 de maig 2013 – Barcelona
Centre Cívic La Sedeta

Imagen

Israel és un dels Estats més militaritzats del món. L’ocupació de Palestina és un negoci que li genera molts beneficis, ja que li ha permès perfeccionar tot un ventall de tàctiques i models de seguretat privada, que després exporta a altres països.

L’ocupació de Palestina, es perpetua i retroalimenta amb aquest negoci.

Els nostres governs participen indirectament en aquesta ocupació, ja que compren material repressiu israelià que després fan servir de forma indiscriminada contra nosaltres

MANIFEST

Prou repressió contra els moviments socials

Prou col•laboració policial i militar amb Israel

Nosaltres, els moviments socials ens organitzem per fer front a un sistema que ens deixa en l’atur, que desnona una família cada 15 minuts, que persegueix a les persones emigrants, que ens precaritza, que ens explota. Volem una vida digna i justa per a totes les persones. I, en front nostre, l’estat s’organitza per reprimir-nos, per respondre amb intimidació i violència al nostre desig de canvi.

Denunciem la creixent repressió i la violència que es practica contra els moviments socials a Catalunya. Denunciem que aquesta estratègia vulnera l’estat de dret i vol mantenir les actuals injustícies.

Denunciem que la repressió que vivim a Catalunya està profundament interconnectada amb la repressió global que pateixen els moviments socials i, concretament, amb la infraestructura de seguretat i militar israeliana. El mateix exèrcit i empreses de seguretat i militars privades que mantenen sota ocupació a Palestina, han utilitzat la població Palestina com un enorme camp d’entrenament i investigació que els ha permès crear empreses, industries, productes i serveis que compren els nostres governs i s’utilitzen per controlar i reprimir els moviments socials. Aquests productes es venen amb la “garantia” d’haver estat provats en situacions reals, en els Territoris Palestins Ocupats.

Denunciem que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el de l’Estat Espanyol fomenten les relacions econòmiques i empresarials amb un Estat que vulnera sistemàticament la legislació internacional sobre Drets Humans. Quan aquesta col•laboració s’estén al camp del comerç en matèria de seguretat i militar és ilegal i èticament del tot inacceptable.

Per això,

Exigim al Govern de Catalunya que interrompi immediatament la compra de materials anti-avalots i de seguretat a empreses israelianes i suspengui tots els acords signats amb RABINTEX Industries i empreses intermediàries per la compra de material de seguretat i anti-avalot.

Exigim al Govern de Catalunya que informi sobre els centenars de milers d’euros (dels nostres impostos) que han pagat a l’empresa de seguretat israeliana “Hancal System Engineering” per assessorament en matèria de seguretat i control a les presons.

Exigim al Govern de Catalunya que retiri immediatament el seu suport institucional a l’empresa “Guardian Homeland Security”, que forma a cossos militars i policials en matèria de seguretat en camps d’entrenament a la Palestina ocupada i utilitza el logo dels Mossos d’Esquadra per publicitar els seus serveis.

Exigim al Govern de Catalunya i al de l’Estat Espanyol que no autoritzin a empreses a importar i exportar material militar a Israel (torpedes, cartutxos i armament divers), com per exemple Tyco electrònics o Indra, amb seu a Barcelona.

Exigim al Govern de Catalunya que les empreses privades israelianes del megagrup de seguretat ICTS no realitzin tasques d’identificació i interrogatori de viatgers a l’Aeroport del Prat.

Exigim a les nostres Universitats, la UAB, la UPC i la UPF, i institucions com ACC10 que suspenguin la seva col•laboració en projectes de recerca amb Israel en matèria de Seguretat i Defensa.

En l’aniversari del 15 de maig de 1948, data de la Nakba (el desastre), quan Israel va expulsar per la força a centenars de milers de palestins i palestines de les seves cases, terres i pobles, ens mobilitzem en defensa de la justícia i la dignitat, saludem al Poble palestí en resistència i el fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem.

Per signar el manifest ho podeu fer a la web de la Naqba

http://www.naqba.org/

Entrades anteriors »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.046 other followers